Retorn animat a Greystoke

L'any 1984, quan va estrenar-se Greystoke, la leyenda de Tarzán, se'ns va vendre la idea que ens trobàvem amb una versió fidel a la novel·la d'Edgar Rice Burroughs que volia apropar-se cap a un rerefons més històric. La pel·lícula protagonitzada per Christopher Lambert estava ambientada a finals del XIX i explicava que Tarzan era el fill d'uns comtes anglesos abandonats a la selva africana, després que els tripulants del seu vaixell s'amotinessin. La producció animada Tarzán de Reinhard Klooss també es reivindica fidel a la novel·la d'Edgar Rice Burroughs per apartar-se de la famosa adaptació de Disney que ha ocupat un lloc central dins del nou imaginari de Tarzan per a un públic infantil. La nova versió utilitza alguns dels trets argumentals de l'original però el trasllada al present, s'inventa una història mítica sobre un espai generat per la presència d'un misteriós meteorit extraterrestre i converteix el personatge de Greystoke en un novaiorquès sense arrels nobles. La història se centra en el nen que és abandonat i criat pels goril·les –no hi ha la Xita sinó una comunitat– que vint anys després serà descobert per uns exploradors que veuran en l'home simi el descendent de la família Greystoke. Allò que interessa més a Reinhard Klooss no és tant la història, sinó el fet de jugar amb la motion capture i donar als moviments animats de Tarzan i els goril·les versemblança. En certa manera, més que ser una seqüela de la pel·lícula Disney vol acostar Tarzán a Avatar, dissenyant una selva laberíntica on tot pot arribar a ser possible. La proposta és entretinguda, però aporta molt poques novetats que puguin anar més enllà de l'habilitat de tot l'enginy tècnic que s'ha posat en funcionament.