Mor als 45 anys la filòloga Francesca Bartrina

Francesca Bartrina Martí, especialista en l'obra de Caterina Albert i una referència a Catalunya en els estudis literaris de gènere, va morir dimecres a Banyoles als 45 anys després d'haver fet front al càncer amb un coratge inusual. Apassionada del seu treball –i els qui la coneixien saben que la passió aquí no és pas retòrica–, fins a l'últim moment va continuar impartint classes a la Universitat de Vic, on treballava des de 1996 i hi dirigia el Centre d'Estudis Interdisciplinaris de la Dona. El març passat, encara va assistir a l'acte d'investidura com a doctor Honoris Causa de l'exdirector de la Unesco Federico Mayor Zaragoza, de qui va ser l'encarregada de llegir la Laudatio.

Nascuda el 1968 a Serinyà, població a la qual deia que devia el caràcter rústec i jovial i d'on va ser escollida pregonera de la festa major l'any 2009, Francesca Bartrina tenia també la “mirada complexa, honesta i meditada per saber definir quins són els reptes del mil·lenni” que havia atribuït a Mayor Zaragoza, amb el do afegit que ella projectava l'agudesa feliç d'aquesta mirada a tots els àmbits de la vida, sense excepció. Ningú que l'hagués coneguda pot oblidar l'entusiasme contagiós amb què abordava tots els temes que l'interessaven, des de la literatura al teatre i la traducció, ni com transformava l'estil sovint àrid de la investigació acadèmica en aquella “voluptuositat de l'escriptura” que va saber descobrir precoçment en l'obra de Caterina Albert, a qui va dedicar una tesi doctoral que trencava per fi la imatge ruralista de l'autora de l'Escala posant al descobert el seu elaborat joc de màscares. La va llegir un matí càlid del mes de juny de 1999 a la Universitat Autònoma de Barcelona, acompanyada pels pares, el germà i un munt d'amics, molts dels quals van beneir el privilegi d'haver compartit la joventut amb una companya que mai havia anteposat la seva intel·ligència al pur goig de l'amistat.

“Un penic pels teus pensaments”, solia oferir quan veia algú a qui estimava més cavil·lós del compte, i el sol fet que una dona sàvia estigués disposada a rememorar les lectures infantils dels Hollister per consolar-te, t'alleujava la pena a l'instant. Doctora en teoria de la literatura i literatura comparada, directora de la Càtedra Unesco sobre Dones, Desenvolupament i Cultures, editora de la col·lecció “Capsa de Pandora” d'Eumo, autora de nombrosos articles especialitzats sobre traducció i estudis de gènere, codirectora de diverses obres de teatre junt amb el seu marit, el professor de la Universitat de Girona Jordi Sala Lleal, amb qui ha tingut dos fills, els seus mèrits professionals, essent molts i valuosos, no són sinó un pàl·lid apunt per definir el contorn d'una presència radiant.

La cerimònia funeral se celebrarà avui, a les 12 del migdia, a l'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles.