Els veïns de dalt

Lleida acull fins demà l'XI Congrés de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans: un punt de trobada d'occitanistes que és excepcional per un parell de motius. El primer és que la ciutat de Lleida ofereix els únics estudis d'occità de tot l'Estat, motiu pel qual ja tocava que, per primera vegada, aquell congrés se celebrés en un lloc on l'occità és oficial (a Catalunya l'occità és llengua oficial des del 2006).

El segon motiu és que aquests mesos van farcits de celebracions. Aviat farà vint-i-cinc anys que l'occità és oficial a la Vall d'Aran; ja en fa cinc-cents del tractat del Pla d'Arrem (una reglamentació sobre els drets de pastura i de trànsit de mercaderies; un compromís de pau entre les valls que el van signar: el Pallars, Vilamur, la Ribagorça, Loron, Larbost, Uelh, etcètera); també fa set-cents anys de la signatura de la Querimònia, que suposa el dret històric de la Vall d'Aran, la seva carta magna, així com la seva vinculació a la Corona d'Aragó, i en fa poc més de vuit-cents de la famosa batalla de Muret. Pere el Catòlic, l'últim rei català, hi va deixar la vida defensant els veïns de dalt, els occitans, de la invasió francesa. No diré què va estar fent la nit abans, el nostre rei Pere; només diré que un altre Pere, l'escriptor i capellà Pere Ortís, ha escrit que el que va fer va fer-ho “a tot drap, car era molt faldiller i amant de les belles dames”. L'endemà, abans d'entrar en batalla, el rei Pere estava completament exhaust.

Parlem d'un temps en què la famosa Corona d'Aragó va néixer bilingüe: català per part de Ramon Berenguer IV i aragonès per part de Peronella. Un temps en què, fins i tot tenint en compte la desfeta de Muret, el prestigi literari de l'occità va fer que els catalans adoptessin aquesta llengua per a l'expressió poètica.

Aquests dies els estudiosos debaten sobre l'occità antic i l'occità modern; sobre la literatura occitana de l'edat mitjana, la literatura moderna i la contemporània; sobre les polítiques lingüístiques de l'occità, i sobre la Catalunya occitana i l'Occitània catalana. En vuit llengües diferents s'ha parlat en el congrés de la llengua i de la literatura occitanes. L'occità, per primera vegada, és la llengua més utilitzada.