Ciència-ficció grandiloqüent i absurda

La llegenda indica que Stanley Kubrick va inspirar-se en els primers ordinadors intel·ligents creats per la IBM per dissenyar la figura de Hal 9000, l'ordinador que vol suplantar el poder dels humans i apoderar-se del control d'una nau de l'espai. Hal simbolitzava el moment en què el cervell humà perdia el control de la ciència per transformar-se en esclau de les poderoses màquines que havien creat. Transcendence de Wally Pfister –antic director de fotografia de Christopher Nolan, que produeix la pel·lícula– vol explicar un nou procés en el domini de la intel·ligència artificial. El protagonista de la història és un científic especialista en l'experimentació amb màquines poderoses que es víctima d'un misteriós atac terrorista. La seva dona decideix donar vida al seu cos de forma artificial, mentre el seu cervell és connectat a una xarxa poderosa que ell controla des de dins, fins al punt de convertir-se en una perillosa criatura que controla el planeta. Plantejat com si fos un curiós creuament entre El Dr. Mabuse de Fritz Lang i el monstre de Frankenstein, el Dr. Will Caster no només esdevé una força sobrehumana sinó una figura prometeica que vol suplantar el poder dels déus.

A priori tots els elements amb els quals juga Transcendence semblen tenir el seu encant com a faula científica extrema, però la grandiloqüència de la posada en escena de Wally Pfister i l'excés d'ambició que envolta el producte fa que de mica en mica perdi pistonada i es transformi en una faula absurda. Els primers 20 minuts funcionen bé com a plantejament de la trama, després tot plegat deixa de tenir el més mínim interès. Transcendence ha sigut un dels grans fracassos del cinema d'aquesta temporada.