Fades i follets folls

Josep Lluís Berdonces és metge naturista i un gran coneixedor de les plantes i els seu usos medicinals. Fins ara tota la seva producció literària estava centrada en aspectes de la seva professió: Cómo cura la equinacea, Cómo cura el ajo, El gran libro de la iriodología, Mitos y leyendas de las plantas...

Amant de la natura, té el costum de passejar pels boscos i aquesta afició l'ha portat a sentir curiositat per unes estranyes passes que sovint ha sentit rere seu però, quan s'ha girat, no ha vist mai ningú. Tothom sap que aquestes passes són d'uns éssers invisibles que corresponen a l'imaginari universal dels anomenats fades i follets. Aquests éssers viuen amagats al bosc però segons Berdonces també te'ls pots trobar sota la pica de la cuina, entre les flors o a qualsevol altre lloc. Per demostrar-ho, ha fet una intensa recerca dels contes d'aquesta mena espargits arreu del món. El resultat és el recull d'una seixantena de contes Un món de fades i follets.

El llibre també inclou nans, gnoms, trolls, goblins, bruixes, ogres, tomts, dracs i altres esperits encantats. Al pròleg del llibre, afirma: “Us proposo fer una volta al món, a un món eteri poblat d'esperits protectors, a través de contes molt antics, que han passat de pares a fills durant moltes generacions. N'hi ha tants, de contes, i de tants llocs, que no costa creure en l'existència d'aquests genis benefactors que viuen a prop de nosaltres encara que normalment no els veiem.”

Són narracions que expliquen com viuen aquests esperits benefactors. Un es titula Flordeneu, la fada del Canigó, i està construït a partir del poema Canigó de Verdaguer, el qual ens parla d'una història del segle XI que té de protagonista Gentil, el fill del comte Tallaferro. Mentre queda admirat observant les congestes de neu a la muntanya del Canigó, el seu donzell li diu: “Lo que mirau no són congestes, són els mantells d'ermini de les fades que dansen a la llum de la celístia; si el més bonic i perlejat tinguéssiu, vós valdria, Gentil, més que l'espasa, més que els llibres tota la saviesa, més que l'or i l'argent dintre de l'arca; si us plagués navegar, veles tindríeu; si volguéssiu volar, tindríeu ales.”

“Hi havia una vegada...” Sobretot, tanqueu els ulls per entrar al món màgic d'aquests éssers màgics i, normalment, invisibles.