Contes cruels sobre homes i cavalls

Robert Bresson va oferir-nos a Au hasard Balthasar una gran faula sobre la presència del mal dins la societat i ho va fer a partir de la mirada d'un ase que duia a terme un singular recorregut. En la pel·lícula islandesa De caballos y hombres, opera prima de Benedikt Erlingsson, hi ha múltiples mirades dels cavalls als homes i dels homes als cavalls. La seva finalitat no és la de construir una faula moral, ni una suposada història absurda-surrealista –tal com han recalcat alguns– sinó mostrar un retrat cru d'un món extrem a Islàndia.

La pel·lícula té l'aire d'una història coral al voltant de la relació que els membres d'una comunitat tenen amb els cavalls. Hi ha històries tràgiques de gent dominada per l'alcoholisme, de pagesos que volen parcel·lar les terres i allunyar-se dels altres. També hi ha curioses històries de supervivència per vèncer el fred, de gent que perd un ull per culpa dels filats espinosos, i unes històries d'amor entre una parella que no permet l'amor entre els animals.

Erlingsson mostra un món extrem, amb els paratges desolats, en què els éssers sobreviuen com poden i on la relació amb els animals serveix de mirall per mostrar la bestialitat humana. El resultat final és una pel·lícula sorprenent, portada amb eficiència i amb un excel·lent sentit de la composició visual, que sap trobar en cadascun dels contes cruels que explica el seu sentit exacte sense caure mai en la temptació moralista.

De caballos y hombres va ser la pel·lícula revelació de la secció de nous realitzadors del darrer festival de Sant Sebastià i no ha parat de revelar-se a tot arreu com una pel·lícula enigmàtica sobre un món que viu aïllat i que està en una permanent situació límit.