George Saunders, amb accent i sense

No m'agradaria gens ser un dels personatges de George Saunders. Tenen feines horribles, viuen amb famílies penoses en veïnats patètics. Si ho encaren amb resignació, no fan ni llàstima; si es rebel·len, en canvi, fan el ridícul. En cas que tinguin fantasia, encara és pitjor. No resulta exagerat sostenir que Saunders els fa bullying.

Mig any després del recull de contes Deu de desembre, Edicions de 1984 recupera Pastoràlia, el llibre anterior, que té unes característiques semblants: retrata el costat més fosc de l'Amèrica actual amb una lucidesa dolorosa, sense ombra d'alternatives individuals ni socials. Saunders constata que vivim envoltats de porqueria i es dedica a retratar-la amb detall, de vegades amb un sentit de l'humor tan negre que et congela el somriure. En realitat, fa l'efecte que també fa bullying al lector, que no pot deixar de llegir mentre es va enfonsant a la butaca. Els contes curts són bons, però els llargs són meravelles de la coprofília, ja que s'endinsen en els fems amb la determinació del nen que entra en un parc d'atraccions. En fi, que és brillant però et deixa la moral per terra. Si coneixeu algú que estigui deprimit, no li recomaneu els seus llibres.

El 2001, Edicions 62 va publicar Pastoralia (sense accent) en una traducció de Pep Julià amb col·laboració de Richard Cowper. Ara, Edicions de 1984 publica Pastoràlia (amb accent) traduït per Yannick Garcia. Veus autoritzades sostenen que cal traduir els clàssics una vegada a cada generació, però fins ara no he sentit ningú que proposi traduir els contemporanis cada tretze anys. Us preguntareu: són molt diferents, aquestes traduccions? Doncs una mica. A la primera pàgina de Pep Julià, hi llegim: “Estic tan farta de menjar cabrit rostit que tinc ganes de xisclar.” A la versió de Yannick Garcia, en canvi, hi diu: “Estic tan tipa de la cabra a l'ast que ara mateix em fotria a cridar.”

En el conte que Julià tradueix com La infelicitat del perruquer hi podem llegir: “L'oncle Edgar ja se'n podia anar a pastar fang.” En canvi en el que Yannick Garcia tradueix com La infelicitat del barber hi podem llegir: “L'oncle Edgar se'n podia anar a cagar a la via.” Un personatge de Pep Julià folla, mentre que a la traducció de Yannick Garcia xina. I així successivament.

No puc deixar de preguntar-me quin conte escriuria George Saunders sobre aquestes variacions.