Hiats traïdors

En català hi ha algunes combinacions de vocals en contacte que ens fan ballar el cap quan intentem parlar amb pulcritud. La més coneguda és la que afecta paraules com gràcia i acció. Fabra va escriure aviat farà cent anys que la pronunciació monosil·làbica de les dues vocals contigües és tolerable, “però en poesia convindria d'adoptar exclusivament la pronunciació disil·làbica” (grà-ci-a i a ac-ci-ó). L'Institut accepta les pronúncies amb diftong (grà-cia i a ac-ció), “encara que convé mantenir el hiat en els registres més formals i en la versificació”. A mi em sembla que la pronunciació amb diftong hauria de considerar-se pròpia del registre formal, seguint la realització més estesa en àmbits d'ús formals.

Un altre cas semblant és la pronunciació de u seguida d'una altra vocal: assí-du-es, con-tí-nu-a, en la versificació. Però el diftong és habitual en els grups àtons finals, “sobretot en mots que tenen més de tres síl·labes”, també en àmbits d'ús formals. ¿No haurien d'acceptar-se normativament les pronunciacions assí-dues i con-tí-nua en el registre formal?

Tenim també paraules com trair i traïció (o veí i veïnat). Es diuen amb hiat, sens dubte, quan la i ocupa la síl·laba tònica: tra-ir, ve-í. Tanmateix, no veig clar que la dièresi ens obligui a fer hiat, formalment, quan la i ocupa la síl·laba àtona, és a dir, quan espontàniament diem veï-nat. És ben cert que, a més a més, la dièresi a vegades és absent; i malgrat tot el hiat és forçat. Sentiu un conferenciant de categoria, un orador, un savi, un polític al Parlament i fixeu-vos en la manera de dir contraindicar o reintegrar. Si no emfasitza aquests mots, si no parla especialment a poc a poc, sentireu con-train-di-car i rein-te-grar.

Hi ha, finalment, una dièresi amb intenció desambiguadora que gràficament és claríssima però que oralment no ho és tant. Sobre el paper, pot ser que algú caigui perquè uns gossos l'hagin acuitat (llegiu-hi a-cui-tat) mentre que una música estrident pot molestar per l'acuïtat del so (potser hi hauríeu de llegir a-cu-ï-tat). En aquest cas, a diferència del veïnat d'abans, podria recomanar-se el hiat per desambiguar.