Castell de focs de baixa intensitat

L'obertura del Festival Grec s'ha marcat un repte massa ambiciós. Reunir quatre directors de la Fura dels Baus (Pep Gatell, Jürgen Müller, Carlus Padrissa, Pera Tantiñà) per fer un pas més al seu llenguatge furero. El seu teatre del caos, generant inseguretat entre els espectadors per la poca previsibilitat de les seves reaccions, pretenia dominar el telèfon mòbil, convertir-lo en còmplice. La dura realitat és que la torre de Babel tecnològica (models que superen l'anterior quan encara són prou vàlids per trucar i respondre, que és la seva funció originària) va fer molt difícil que s'hi pogués participar activament. És cert que tothom té mòbil, però no tots els espectadors de teatre tenen per què disposar dels models que reaccionen a l'aplicació dissenyada per M.U.R.S. La Fura dels Baus juga contra el temps. Si quan es van crear sovintejaven els espais enrunats on es podia destrossar sense gaire control de risc d'incendis, ara els espectacles es fan en sales pulcres i, si es trasllada en un espai no convencional com el castell de Montjuïc (protegit en ser patrimoni), exigeix un control de seguretat que trenca amb l'animalitat de la fura. I un animal salvatge domesticat és una pobra bèstia.

Realment, el mòbil com a eina que és, té el potencial d'arma terrorista. O d'element que aporta vulnerabilitat al seu propietari. Perquè, teòricament, se'l pot localitzar a través dels satèl·lits, per exemple. És, per tant, un element que ha de donar molt de joc però encara no està prou desenvolupada i simplificada la posada en escena de la Fura dels Baus perquè sigui efectiva. Per això, ni que tothom disposés d'un aparell compatible amb les ordres que se li donaven, tampoc no hauria generat la vulnerabilitat buscada. Perquè totes les accions amb el mòbil eren més símptoma de joc que d'amenaça. On sí que hi ha tensió és en les accions entre els espectadors. Les de sempre. Córrer fent rodar un bidó obliga que el públic sàpiga esquivar-lo. A M.U.R.S., fan un homenatge a la destrucció del cotxe en directe d'Accions (1983) però s'estalvien els discursos complexos aparentment filosòfics però que queien al buit. També retiren la iconografia preciosa i espectacular com la del trencament de l'úter matern en un naixement o la xarxa feta amb actors. Uns treballs molt vistosos però també massa vistos en els darrers treballs.

M.U.R.S. necessita més temps per prosperar, per créixer. El Festival Grec li ha possibilitat plantar la llavor. Cal més treball de dramatúrgia i d'interacció per considerar que hi ha un llenguatge furero ara en el món. El castell de focs que aconsegueixen projectar acaba resultant de baixa intensitat, de joc blanc d'esplai amb monitors amb pírcing.