Territori

ART

Jordi Alemany

La vida en una rajola

El castell cartoixa de Terrassa mostra fins a l'1 de març la història, l'ús i la tipologia de rajoles

La història i la vida concentrada en una rajola o més ben dit, en un centenar de rajoles que es poden admirar fins l'1 de març a la sala del Tinellet del castell cartoixa de Vallparadís del Museu de Terrassa. La mostra Una història de rajoles rescata per al gaudi dels sentits part del fons de rajoles del museu, format per més de 600 registres molts d'ells provinents dels llegats de dues col·leccions privades, la de Josep Soler i Palet i la de mossèn Josep Tatcher i Dinarès. L'exposició ensenya com la rajola va ser utilitzada antigament com a material constructiu, però també com a element decoratiu a Catalunya al segle XIII amb el descobriment de la tècnica de l'esmalt estannífer o fet amb estany.

Tota la mostra i la catalogació l'han fet des del museu gràcies a la col·laboració de l'expert membre de l'Associació Catalana de Ceràmica Josep Antoni Cerdà i Mellado i el treball també ha servit per restaurar algunes de les peces que tenia el fons. La mostra és un viatge pels diferents usos que tenia i ha tingut la rajola, en què es pot veure els llocs i espais on es col·locaven, amb quins motius es decoraven, els diversos processos de producció, quines van ser les seves èpoques d'auge i esplendor i de quines zones de la península provenien, entre altres. La comissària de l'exposició, Gemma Ramos, donava els detalls el dia de la inauguració de totes aquestes qüestions i de per què s'havia dividit la mostra en tres àmbits: el religiós, l'urbà i el domèstic o privat. Als plafons explicatius que acompanyen el visitant en tot el recorregut s'hi pot recopilar informació relacionada amb la tipologia i composicions –rajola de mostra, plafó de rajoles, sanefa i rajola d'escata de peix– i també relacionada amb la tècnica d'elaboració i la decoració –corda seca, aresta, traç lliure, estergit, trepa, motlle i entubat–. El regidor de Cultura, Amadeu Aguado, considera que l'exposició permet “fer accessible el llegat de la ciutat, catalogar-lo i treure'l de la foscor perquè els ciutadans en puguin gaudir”. A la sala s'hi poden trobar peces de més de 600 anys d'història i d'altres que s'han pogut recuperar de treballs d'enderroc d'habitatges, explicava el director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran.

A Catalunya la rajola s'introdueix al segle XIII en el context religiós i es poden trobar les primeres a la catedral de Tarragona. L'església va ser qui va fer els primers encàrrecs de rajoleria i mica en mica es va estendre per recobrir, impermeabilitzar i embellir els murs amb dissenys creats pels artesans. A partir del segle XVII proliferen els frontals d'altar i els plafons de figures religioses i a Terrassa destaquen els 26 plafons del claustre del convent de Sant Francesc (1671 – 1673) Llorenç Passoles. Algunes de les peces de l'exposició són emblemes heràldics de persones o famílies que contribueixen econòmicament en la seva construcció i també emblemes d'ordes religiosos. Una de les peces destacades és el plafó de la capella de Sant Roc del mas Barata de Matadepera, un frontal d'altar compost per 84 rajoles policromades on es representa sant Roc acompanyat del seu gos dalt d'un turó.

Les rajoles de l'àmbit urbà també estan lligades en alguns casos amb imatges religioses, però moltes van quedar destruïdes per conflictes armats i revoltes. A partir del segle XVIII es feien servir no només per decorar façanes d'edificis, sinó per identificar carrers, barris, parròquies, i s'incorporen plenament a l'àmbit urbà utilitzant-se per numerar les cases. El darrer àmbit, el domèstic, mostra com els motius decoratius de les rajoles eren en un principi un element de prestigi social, però com entre els segles XVI i XVIII la producció es popularitza i se'n comencen a veure tant en cases humils com a les més nobles. Amb el modernisme, la rajola torna a a agafar protagonisme a les cases senyorials.

La mostra també té una part de jocs didàctics a través d'una fitxa per a infants d'entre 6 i 10 anys, a més de possibilitar fer el disseny d'una rajola del segle XXI que formarà part d'una exposició virtual al lloc web.

Catàleg
Unes 98 peces de la col·lecció, amb una fitxa descriptiva i informació destacada, formen part del catàleg número 22 que edita el Museu de Terrassa, de 64 pàgines, i que en altres ocasions ha tocat temes diversos com la riuada de 1962, els retaules, l'art medieval, les masies, els pots de farmàcia o l'obra d'artistes com Pere Prat o Josep Rigol i Fornaguera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia