cultura

QUIM MATEU

CONSERVADOR DEL MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY

“A Arbúcies la gent lluitava per la pàtria”

“Tot i que podien pensar en la victòria, sabien que la repressió seria gran”

“Gent de la zona d'Arbúcies tenia lligams amb els vigatans, els del pacte contra Felip V”

Quim Mateu, conservador del Museu Etnològic del Montseny, ha dirigit la investigació del centre sobre el combat d'Arbúcies del 14 de gener de 1714. Diu que la crida a revolta dels sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Viladrau i Espinelves és la lluita per la llibertat, malgrat que eren conscients del que els podria passar (de la represàlia).

Què representa la revolta en aquest punt de la Selva interior, el 1714?
Seria el símbol de la revolta per part del poble d'oferir resistència i tot i que eren ben conscients que era difícil derrotar l'enemic en el combat, contra dos regiments professionals (uns vuit-cents soldats fortament armats). Tot i que podrien pensar en algun moment que podien guanyar, també sabien que la repressió seria gran.
Per què lluitaven els sometents?
Jo crec que aquella gent no lluitava pel combat d'un dia concret, contra aquelles tropes; lluitaven contra aquelles tropes que els havien castigat, lluitaven per alguna cosa més. Lluitaven per la terra, per la pàtria. No era només una lluita del fet d'Arbúcies. S'ha d'emmarcar en un conflicte general, el mateix que va representar el setge de Barcelona. La lluita per la llibertat, per una tradició, per una pàtria, com se'n vulgui dir.
Hi havia també el fet d'estar fart d'haver d'allotjar, per força, els soldats de les tropes borbòniques, noves càrregues... Hi havia consciència llavors de nació?
No era un bolet aïllat. Gràcies a la recerca, hem pogut veure que hi havia personatges clau, de famílies benestants que podien accedir a càrrecs, que tenien relacions o que vivien a Barcelona. Alguns estaven representats en el consell del braç militar, que va prendre la decisió d'oposar-se frontalment a Felip V. La resistència en aquests pobles petits. En el nucli urbà hi havia uns dos-cents habitants i en tot el terme podien arribar a uns mil habitants. No eren fets aïllats. Hi havia xarxes de relació familiar, i part de la zona d'Arbúcies tenia lligams amb els vigatans, que són gent que va fer el pacte per oposar-se a Felip V. Hi havia un teixit de relacions que va fer que la lluita fos més àmplia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CULTURA

Pineda i Santa Susanna busquen “in extremis” nova ubicació pel Mar d’Estiu

PINEDA / SANTA SUSANNA
CRÒNICA

Bon jazz reivindicatiu a la vora del mar

Cultura

Ha mort l’activista cultural menorquí Gonçal Pons i Moll

cinema

‘Casa en flames’ supera els 150.000 espectadors a tot l’Estat

Barcelona
música

El festival Les Nits de Barcelona reuneix més de 44.000 espectadors

barcelona
música

Lluc estrena ‘2002’ un tema que ‘sampleja’ la cançó ‘Per cada u’ de Mar Pujol

BARCELONA
Julieta Venegas
Cantant i compositora mexicana

“No em sento molt establerta enlloc”

Sant Feliu de Guíxols
estrenes de cinema

Guédiguian, sempre fidel als seus actors, temes i ideals

Barcelona
Guaita què fan ara
Sèries

‘Eric’ no és la millor sèrie de l’any, però sí una de les més originals