Mines eternes

Fa 6.000 anys, a l'edat de pedra, no existia la metal·lúrgia, ni l'escriptura, ni la roda. Sí que hi havia societats complexes que s'havien establert com a comunitats pageses i ramaderes. I mineres. Uns grups capaços de foradar, amb pics de pedra, pous i galeries per extreure variscita, un mineral que no tenia cap altra funció que la de crear joies per embellir el cos. I qui sap si per usar-les com a moneda de canvi en un comerç primari. Els arqueòlegs estan encara sorpresos de la capacitat dels habitants del neolític d'haver excavat unes galeries tan complexes com les que es van trobar a Gavà als anyssetanta arran de la urbanització del barri de can Tintorer. “El que tenen d'excepcional les mines prehistòriques de Gavà és que són les úniques excavades en galeria que es coneixen a Europa”, assenyala l'arqueòloga i directora del parc de Gavà, Mònica Borrell. “Altres mines que s'han trobat són més simples: pous i cambres. Aquí es va crear una estructura molt més complexa, que va arribar als 20 metres de profunditat, amb unes eines rudimentàries”, explica la directora, que afegeix l'altre factor particular: l'extracció per part d'homes i dones de la variscita, una pedra semipreciosa, de la família de la turquesa.

La variscita de Gavà es va distribuir entre l'Ebre i el sud de França. Hi havia una estructura comercial organitzada? “Parlem de circulació però no sabem com es feia l'intercanvi”, explica la directora del parc. La variscita no és exclusiva de Gavà, ja que se n'ha trobat a jaciments de Zamora, Huelva, Sardenya i Alemanya. La de Gavà, pels nombrosos i allunyats llocs en què s'ha trobat, devia ser molt preuada. S'usava per fer collarets i penjolls, que es fabricaven perforant la variscita després d'haver-la polit per donar-li una forma arrodonida. La granadura s'unia mitjançant fils. “Hi ha testimonis que mostren que s'usava com a intercanvi per dur altres productes de fora, com sílex del sud de França, destrals dels Alps i obsidiana de l'illa de Sardenya”, assenyala Borrell. Al neolític ja es fabricaven embarcacions per entrar i sortir de Sardenya? “Això no està arqueològicament demostrat”, sentencia Borrell. El fet que les galeries es reomplissin de terra ha afavorit la troballa de restes quotidianes, com estris i ossos animals. “Les galeries es reomplien per evitar treure runa fora i per seguretat, ja que no es col·locaven puntals ”, explica Josep Bosch, el conservador del jaciment. Les joies s'han trobat com a part del parament mortuori, ja que es dipositaven a les tombes que s'han trobat a les mines. Un dels elements més valuosos trobats a Gavà es una Venus de ceràmica que decorava un recipient.

Les mines han atret l'atenció d'estudiosos i del gran públic. La part excavada es va obrir a la població el 1993 –ha sortit a la llum el 20% de la mina, 4.000 m² en total–, i el 2003 es va donar un impuls a l'exposició amb la reproducció d'una galeria subterrània i l'ús de les noves tecnologies. Les troballes originals estan al museu de Gavà, obert des del 1978. Entre el parc i el museu atreuen cada any prop de 60.000 visitants, sobretot escolars i famílies. Per fer la visita més atractiva els responsables del parc, ara que ha complert 20 anys obert, volen ampliar l'oferta amb visites teatralitzades i activitats lligades amb altres àmbits.

Les mines han atret també l'atenció d'estudiosos estrangers i alumnes universitaris. El parc col·labora amb la UAB, que envia cada any estudiants d'arqueologia a excavar-hi durant 15 dies. Xavier Clop, professor d'arqueologia, afirma que es tracta “d'una mina amb un valor singular per l'estructura i pel fet que fessin tanta feina només amb un fi ornamental”. També hi col·laboren alumnes d'enginyeria de mines de la UPC i estudiants de geologia de la UB. Els responsables del parc valoren la necessitat d'ampliar les hores d'excavació, tot i que el que extreuen els estudiants de la UAB durant 15 dies dóna per fer estudis tot l'any. El conservador ho deixa clar: “Les mines no ens les acabarem.”