L'Ajuntament comença a cobrir el fossat de la torre en contra del CVC
L'obra manté la polèmica entre govern i oposició municipal degut al preu final de la solució que s'ha adoptat
Després de quatre anys de provisionalitat, el govern municipal de Torrent ha decidit cobrir el fossat, malgrat l'opinió contrària dels grups de l'oposició (PSPV i Bloc) i l'informe del Consell Valencià de Cultura.
Els populars han decidit cobrir aquest espai arqueològic en considerar que tal i com es trobava, restava espai a la plaça Major i es negava o embrutava sovint. No obstant això, l'oposició local sempre ha pensat com a convenient mantenir ala vista les restes arqueològiques del segle XIII pel seu valor.
A aquesta postura ha vingut a sumar-se el Consell Valencià de Cultura que va emetre un informe a sol·licitud del regidor del Bloc, Vicent Beguer. En aquest sentit, el CVC felicita les obres de restauració de la Torre fetes amb pressupostos procedents del govern estatal, però considera que els fossat forma part essencial del sistema defensiu de l'antic castell de la vila i manté que convindria restaurar-lo i posar-lo en valor, una vegada redactades les normes del pla especial de la Torre i la construcció del nou mercat municipal.
En aquest sentit, les actuacions actuals de cobriment, han de ser provisionals i reversibles de tal manera que quan es modifiquen les circumstàncies, puga destacar-se amb claredat l'espai ocupat per aquest fossat i que al menys una part d'aquest, puga ser visible mitjançant algun sistema de transparència, per tal que els ciutadans tinguen constància de la seua magnitud històrica.
Tot just ahir van començar les obres de cobriment definitiu de l'esmentat fossat a base d'unes bones lloses de ciment, que si bé destaquen el polígon que configura aquest antic sistema defensiu de la Torre, la solució sembla deixar definitivament colgades les restes que van estar descobertes ara fa poc més de quatre anys.
Una torre estudiada
PERE ROSSELLLa torre i el fossat de Torren t són elements del desaparegut castell d ela vila, tot i que encara està en discussió el seu origen musulmà o cristià i que hi ha estudiosos que que suposen que l'edifici històric s'edifica sobre una fortificació encara més antiga.
L'any 1238, el rei Jaume I atorgà la casa i castell de Torrent l'Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem i posteriorment, la torre fou gastada com a magatzem de collites i com a presó per a personatges il·lustres.
Durant una epidèmia de pesta de la ciutat de València l'any 1494, va fer de refugi per als diputats de la Generalitat Valenciana i la funció defensiva del castell es va mantenir fins al segle XVI, moment en que es van enderrocar els murs i el fossat passà a ser un abocador públic.
L'any 1613, el comanador de l'ordre de cavalleria autoritzà la construcció d'uns porxes a la plaça Major, lloc en que s'hi van instal·lar les carnisseries. En 1847, la torre fou comprada per l'ajuntament per tal de tornar-la a gastar com a presó i establir-ne els jutjats del partit judicial.
Com la llosa de l'Escorial
P. RL'efecte que fa al passar pels voltants del monument més significatiu del poble de Torrent de l'Horta, és que s'està soterrant algú. Efectivament, les lloses que s'hi dipositen al seu voltant, recorden aquella maleïda llosa que, els més majors de quaranta anys, recorden com tapava i tapa l'indret del general colpista que es revoltà contra la segona República. Unes lloses que tapen el poc que resta de la nostra història local i que els qui governen ara, no volen deixar a la llum pública perquè això els perjudica la seua política de silenci i oblit que volen aplicar des que han arribat al consistori torrentí. Abans d'ells, sembla que no va existir res, i després d'ells —si no s'espavilem els ciutadans— també restarà ben poca cosa.
