Fronteres difuminades

El cinema independent nord-americà és un territori més atent als canvis socials i més propici per explorar nous camins per explicar-los. El Festival de Sitges, que reivindica la capacitat innovadora del gènere fantàstic, ha seleccionat per a la pròxima edició ni més ni menys que 15 pel·lícules de Sundance, el santuari del cinema indy.

Un plan pefecto data del 2011 i no va anar ni a Sitges ni a Sundance, però és un bon exemple de com s'aborda un altre gènere, la comèdia romàntica, des dels paràmetres del cinema indy: es prioritzen el guió i els personatges, els diàlegs són enginyosos, els models socials que planteja són més alternatius que al cinema de gran pressupost i no hi ha grans estrelles. Podríem dir el mateix de 500 días juntos o Buscando un beso de medianoche, però formalment són més agosarades que la pel·lícula de Jennifer Westfeldt.

Guionista i actriu de Besando a Jessica Stein, habitual de les sèries televisives (ha aparegut a 24 i Anatomía de Grey), Jennifer Westfeldt capitalitza els crèdits d'Un plan perfecto assumint les funcions de directora, guionista i actriu principal. Hi interpreta una dona de classe mitjana que vol ser mare i planteja a un vell amic tenir un fill i compartir-ne la custòdia sense estar enamorats ni viure junts. “No crec que sigui necessàriament una mala idea –va explicar la cineasta a la premsa –. En realitat, he conegut un munt de models familiars alternatius, i n'hi ha que funcionen molt bé. Hi ha maneres pitjors de portar un nen al món que fer-ho amb algú que has conegut durant 20 anys.”

Jennifer Westfeldt no és mare, i capta amb humor i lucidesa els efectes devastadors (o no) que pot tenir la paternitat en les parelles i els amics. “Jo volia que la història fos realment sobre la dinàmica d'un grup d'amics i com el fet de ser mare o pare, i a més d'una manera tan alternativa, canvia les amistats i les relacions amoroses.” Adam Scott és l'altre protagonista, l'amic i pare de la criatura, i dos actors coneguts (Megan Fox i Edward Burns) els acompanyen en el repartiment i provoquen la previsible gelosia que afectarà la parella d'amics-pares. Perquè la pel·lícula tracta també del que era el tema d'un clàssic de la comèdia romàntica, Quan en Harry va trobar la Sally: la frontera difuminada que separa amistat i amor entre un home i una dona.