La Lira, punt de trobada de Roquetes
L'entitat del Baix Ebre va ser prohibida durant el franquisme però mai va abandonar l'activitat totalment
La junta directiva vol captar més socis perquè La Lira sigui capaç d'autofinançar-se i mantenir-se
-
La façana de la primera seu de la Lira pintada en un quadre que conserva l'entitat i a sota CEDIDES. -
Els membres de la banda de música el 1928. -
La secció coral el 1917, dirigida per Moreira. -
La façana actual. -
Una festa infantil. -
Una actuació del grup escènic. -
Tres membres de la junta actual revisant documentació.
El 24 de juny de 1907 un grup de veïns de Roquetes (Baix Ebre) van crear la societat obrera, instructiva i de socors mutus La Lira Roquetense, amb la finalitat d'oferir ajut social als membres de l'entitat. Però al marge d'aquest objectiu assistencial, en poc temps es van formar distintes seccions i les primeres van ser de caràcter esportiu, amb grups de ciclisme i futbol. Cap als anys vint, s'hi van incorporar les activitats culturals, que són actualment el principal objectiu de l'entitat centenària, i es va fundar la banda de música dirigida pel mestre José M. Arasa. “Els nostres principals objectius són difondre la cultura popular i tradicional”, ha manifestat la secretària de La Lira Roquetense, Imma Casado. També a la dècada dels vint del segle passat es va sumar a l'activitat de La Lira el grup escènic, que igual que la banda de música es manté viu avui dia.
I si alguna cosa defineix La Lira de Roquetes és el seu caràcter acollidor i de servei als veïns del municipi, tant als associats com als que no ho són. “És la casa del poble, és punt de trobada de tothom”, ha comentat Casado. Les instal·lacions de la seu social faciliten que sigui un espai de reunió: bar i sala d'actes a la planta baixa, que se cedeixen a entitats i particulars que ho sol·liciten, i un primer pis amb sala d'exposicions i les aules de l'escola de música. “És un espai intergeneracional, amb joves, famílies i gent gran”, ha comentat Josep Cid, tresorer de La Lira. El local està situat al carrer Sant Josep, però aquest no és el primer emplaçament de La Lira Roquetense, que va nàixer a principi del segle XX en un habitatge de la plaça del Pou. Els promotors de la fundació de l'entitat van dedicar esforços a construir una seu nova en una finca als afores de Roquetes, però que ara queda totalment dins de l'entramat urbà. “Roquetes era un poble agrícola, la gent treballava al camp tota la setmana i van dedicar els diumenges a construir l'edifici que encara aprofitem nosaltres, tot i que ha estat necessari reformar-lo”, ha dit Casado.
Va ser el 1912 quan La Lira Roquetense va estrenar la nova seu. Durant dècades, des d'aquest espai, s'ha donat suport a qualsevol manifestació de tipus cultural del municipi. La Lira va ser clausurada amb l'esclat de la Guerra Civil i prohibida durant el franquisme. “L'entitat no existia com a tal, però hi havia gent del poble que pagava els impostos d'aquest local, on de manera clandestina es mantenia l'activitat cultural”, ha assenyalat Cid. Entre el 1955 i el 1962 la banda municipal de música utilitzava la seu social de La Lira com a local d'assaig, on també es representaven obres de teatre i projeccions de cinema.
No va ser fins al 1967 que es va aixecar la prohibició i es va autoritzar la reobertura de la societat, que es va constituir el 19 de febrer d'aquell any com Societat Cultural i Recreativa Lira Roquetense, la denominació que manté actualment. A partir de 1967, La Lira centra l'activitat en les sessions de cinema, les representacions teatrals i el grup de danses folklòriques, a més de ser un punt de reunió. “La Lira és patrimoni de tots, ens la sentim molt nostra”, ha dit Anna Bonavila, membre de la junta i representant de la banda de música de l'entitat.
El futur de La Lira
“La Lira mai ha deixat de tenir activitat i mai ha tingut diners”, ha assenyalat Casado, amb referència al futur de l'entitat. Tot i que la crisi econòmica ha comportat la retalla de subvencions a l'entitat, els membres de la junta sostenen que amb l'esforç de tots tirarà endavant. “Aquí quan s'han de fer reformes o quan s'ha d'organitzar un acte tots ens arromanguem”, ha dit la secretària de La Lira. Així ho van fer fa més de cent anys els primers socis de l'entitat quan van construir la seu social i el mateix esperit es manté actualment. Ara bé, La Lira Roquetense tindria més assegurat el seu futur si s'incrementessen el nombre de socis, en són 220 d'una població de més de vuit mil habitants. “Tenim molta despesa, que es fa difícil de mantenir, amb més socis tindríem el futur assegurat”, han comentat els membres de la junta. La Lira de Roquetes encara fa front a un crèdit que va fer el 2007 per finançar les obres de remodelació de la seu social, que van tenir un cost de 160.000 euros i van ser subvencionades pel Departament de Cultura. Va ser necessari reforçar l'estructura de l'edifici, renovar la instal·lació elèctrica i resoldre els problemes d'accessibilitat (s'hi va instal·lar un ascensor). “Al primer pis hi havia diferents estances que vam eliminar i es van habilitar les aules de música”, ha explicat Cid.
Pel que fa a les seccions actuals de La Lira Roquetense, aquestes són: la banda de música, l'escola de música, el grup de teatre, la colla de grallers i el cineclub. En el cas de l'escola de música de La Lira, té una setantena d'alumnes d'entre 3 i 78 anys. La Lira espera que el pròxim curs acadèmic l'escola de música sigui reconeguda pel Departament d'Ensenyament com a centre d'ensenyament musical. Una escola on els alumnes poden iniciar-se en el món de la música amb les classes de sensibilització i expressió corporal i on també s'imparteix llenguatge musical, cant coral i diverses especialitats instrumentals –entre les quals, flauta travessera, trompeta, oboè, violí, piano, guitarra i percussió. Els cursos es distribueixen en tres graus: inicial, elemental i mitjà. Tant per Nadal com per final de curs, La Lira organitza audicions, en les quals l'alumnat pot mostrar els seus avenços.
També fan actuacions, la quinzena de membres del grup de teatre; si bé ara es limiten a fer-les a les mateixes instal·lacions de La Lira, anys enrere havien portat les seues obres per totes les Terres de l'Ebre. “Els ajuts als grups de teatre amateur han desaparegut, l'administració ja no contracta les seues obres i a menys que fem intercanvis amb grups d'altres pobles no sortim a actuar fora”, ha dit Casado. Quant al grup de grallers està format per una desena de membres, mentre que la banda és la secció insigne de La Lira i la integren una vintena de músics (principalment es nodreix dels alumnes de l'escola de música). Un dels actes més potents que es va celebrar amb motiu del centenari de l'entitat el 2007 va ser una trobada de bandes de música d'arreu de Catalunya, que va congregar més d'una trentena de bandes a Roquetes.
A més de les seccions de La Lira, l'entitat organitza múltiples actes festius al llarg de l'any. Un dels més multitudinaris és el ball de pinyata, que té lloc a l'àmplia terrassa de la seu social que al mes de juny es converteix en una pista de ball. Al centre es col·loca una pinyata antiga, de metall i de la qual pengen cintes de colors. Els participants al ball estiren una de les cintes i si té un número vol dir que té premi. “Els comerços de Roquetes ens cedeixen els regals, cadascú en funció del seu establiment aporta un regal”, ha comentat Casado. És en aquest ball que es presenta la pubilla de La Lira Roquetense, una jove que ha de tenir relació amb l'entitat.
Fundació d'Òmnium
La Lira Roquetense és també una de les entitats de les Terres de l'Ebre que va participar en el moviment retrobador de la cultura catalana a final dels anys seixanta. Va ser a les oficines de La Lira on el desembre de 1968 es va gestar la fundació d'Òmnium Cultural a l'Ebre, que va culminar en el Congrés de Cultura Catalana anys més tard. També és el primer lloc de l'Ebre on es van impartir classes de gramàtica catalana.
LA LIRA
ROQUETENSE
ANY DE FUNDACIÓ:
1907
POBLACIÓ:
ROQUETES
NOMBRE DE SOCIS:
220