El toc Sundance

Després d'afermar-se en el panorama del cinema independent de l'època amb una pel·lícula manifest com Shadows, John Cassavettes va rodar una pel.lícula comercial titulada Ángeles sin brillo (1963), centrada en un centre de reeducació d'adolescents. Las vidas de Grace, de Destin Daniel Cretton, podria ser vista com una variant d'aquesta obra, si no fos que Creton parteix de les experiències personals i que allò que fa uns anys era vist com a melodrama comercial és considerat avui com una obra independent. Las vida de Grace va ser la típica pel·lícula independent elogiada a Sundance. Una determinada crítica l'ha defensada per la forma com representa la vida dins d'un centre per a adolescents amb situacions familiars complicades i per la manera com podia explicar una complexa història entre una treballadora, el seu xicot i una pacient amb la que estableix una relació paternofilial que pot evocar la de la pel·lícula de Cassavettes. Encara que el to és respectuós i evita tota truculència, la pel·lícula resulta falsa per la forma com articula alguns dels codis que semblen marcar el cinema independent contemporani. Està filmada com si fos un documental, té un toc volgudament arty en la seva posada en escena i vol crear una veritat que resulta forçada.