Cantallops, nit d'estiu

Si amb l'anterior gira Joan Dausà va demostrar que era més que un cantant d'una cançó bonica, amb aquesta no només es confirma que és un dels cantautors catalans del moment, sinó que també es legitima com a solista excepcional en concerts de petit format. Fins i tot, quan els elements li estan en contra. Ho vam poder comprovar divendres a la nit a Cantallops (Alt Empordà), el centenar de privilegiats que vam assistir al que havia de ser un concert excepcional a l'aire lliure en el marc del festival Sons del Món, entre vinyes, a l'incomparable paratge del Celler de Vinyes dels Aspres. De nit estrellada, res de res. Una tronada d'estiu que va descarregar prou pluja, llamps i llampecs, que va obligar a mobilitzar els organitzadors a posar en pràctica el pla B. No sabrem mai què ens vam perdre, però sí que l'alternativa va rutllar a la perfecció.

L'àpat de pa amb tomàquet i embotits previ es va traslladar (amb l'ajut d'un exèrcit de voluntaris) a la sala de tines del celler. I tothom encantat. Mentrestant, l'equip tècnic va fer esforços per traslladar el concert al local de la Societat La Concòrdia. No sé si per l'amansiment que provoca el bon vi que ens van oferir, i malgrat la xafogor insuportable, tothom es va deixar emportar per aquella nit especial. Dausà, cançó rere cançó, es va fer seu el públic. Ho té fàcil, amb aquella veu talentosa que acompanyada del piano recita cançons que, paradoxalment, són tristes i melangioses però que, emocionalment i musical, són intenses, encoratjadores i fins i tot diríem que alegres. Va repassar, així, cançons del Jo mai mai; del seu nou treball, l'esplèndid On seràs demà?, i temes de la banda sonora Barcelona, nit d'estiu.

Tots recordarem una altra nit d'estiu: la de Cantallops. Com de ben segur ho farà Dausà, que mai no s'hauria imaginat que es convertiria per un dia en el Quim Masferrer d'El forester, i triomfaria. I és que damunt d'aquell escenari del local social del poble va cantar però també va oferir llargues interlocucions amb un públic molt heterogeni, com ara quan es va dirigir a una àvia que celebrava els 91 anys i li va dedicar una cançó. Després d'aquesta experiència i altres concerts memorables, recomanem a Sons del Món –Vi & Music. Empordà– que, tot imitant aquella marca de cervesa que ha patentat sense rubor una idealització del concepte mediterrani, s'apropiï ja del lema Empordàniament. Sou únics.