Sant Narcís i les mosques virtuals

El Festival Internacional Mapping Girona ha nascut amb vocació de consolidar-se com a tradició estiuenca, a mig camí entre Temps de Flors, el cinema a la fresca en 3D i els focs d'artifici, amb crits i exclamacions de “quina passada!” inclosos. La veritat és que la majoria dels treballs presentats són molt interessants i alguns, realment espectaculars: imatges oníriques en moviment que juguen amb l'estructura de les façanes de l'ajuntament, la casa Pastors, el centre cultural La Mercè i la veïna església dels Dolors, i la casa Masó en el seu costat fluvial, amb tota la seva blancor de gran pantalla sobre l'Onyar.

Les bases del concurs del festival no obliguen, però sí animen els autors a tractar en les seves projeccions temes relacionats amb Girona, així que uns quants han apostat per les mosques de Sant Narcís –això sí, mosques d'una mida monumental que haurien espantat els francesos a l'altura del Pertús– i altres llegendes locals com el cèlebre híbrid de cocodril i papallona conegut com Cocollona. Altres han triat temes històrics i fins i tot prehistòrics, des dels orígens remots de la ciutat fins a les guerres carlistes. També es veuen plantes que creixen per les parets, serps enormes que entren i surten per les finestres, avions que semblen dirigir-se directament al públic... Hi ha una tendència general a desmuntar i reconstruir els edificis: la imatge de l'ajuntament caient a trossos, en un ruixat de totxos, té un gran poder evocador en aquesta època convulsa. I l'espectacle funciona, almenys si el temps acompanya: el públic omplia dijous una part important de l'escalinata de la catedral, convertida en grades per a les sessions de mapping a la recuperada casa Pastors. Avui continuaran les projeccions als quatre espais esmentats, en blocs d'una mitja hora que es van repetint de les deu de la nit a la una de la matinada, i que conviden el públic a passejar pel Barri Vell, d'un escenari a un altre, per seure a terra o a la terrassa d'un bar i gaudir d'un espectacle gratuït i 100% estiuenc.

Complementant la programació del festival, dijous també va tenir lloc l'actuació del popular cantant i actor Bruno Oro a la plaça dels Jurats, dins la programació musical i gastronòmica Tempo sota les estrelles. Conegut sobretot per les seves imitacions a Polònia, Oro va presentar en aquest concert el seu tercer disc, Viatge de l'home que esturnuda amb un quartet molt competent al qual ell aporta el piano, la veu i alguns –no molts– recursos còmics, per interpretar amb solvència cançons com ara Un piano se muere en La Habana, Tinc un sopar amb el meu ego i Si la vida te da la espalda tócale el culo. Un còctel de ritmes cubans, cançó italiana, jazz, funk i altres ingredients, que demostra que la carrera musical de Bruno Oro és molt més que un caprici d'estrella televisiva. El cantant, molt còmode a l'escenari, va conversar amb el públic –també amb els que seguien el concert, sense pagar, des de dalt de la muralla– i fins i tot amb les granotes que li feien cors en una agradable nit d'estiu.