El Museu del Joguet recorda els anys setanta a través de la casa Congost

Als anys setanta, hauria estat difícil trobar algun nen que no hagués sentit a parlar de l'Auto-cross, un circuit circular, lleument accidentat per posar-hi emoció, que permetia a la mainada simular que conduïa un cotxe diminut per mitjà d'un taulell dotat de volant, canvi de marxes i fins i tot clau de contacte. Va ser un dels joguets més populars que van sortir de la fàbrica Congost, fundada el 1963 en un local del carrer Numància de Barcelona per l'enginyer industrial banyolí Lluís Congost (1917-1989) i que en poc temps va passar de ser una modesta empresa familiar a convertir-se en una de les marques més potents del sector a Catalunya.

El Museu del Joguet de Catalunya a Figueres rememora aquest estiu aquella aventura empresarial amb l'exposició Els millors Congost, que fins al 19 d'octubre reuneix alguns dels jocs de més èxit que va comercialitzar la marca catalana. Soldados en la trinchera va ser el primer producte que va llançar al mercat, el 1963. Consistia en una fortificació de plàstic pintat de la qual un dispositiu manual permetia fer sortir els soldats parapetats al darrere amb una simulació d'espeterrecs de rifle. Era un artefacte rudimentari, però prefigurava alguns dels trets que aviat distingirien l'empresa: l'exploració de les possibilitats del plàstic en la producció de joguines i l'impuls dels ginys mecànics i, més endavant, electrònics, per donar-hi més realisme i potenciar la interacció dels nens i, en conseqüència, també la seva creativitat. D'aquest esperit que conjugava entreteniment i instrucció van néixer jocs com l'Electromatic designer (1973), un instrument de taula per dibuixar espirals i arabescos, o el Xylomatic (1970), un xilofon de maneta amb què es podien reproduir temes com el Jingle Bells amb un so metàl·lic inoblidable.

Les joguines sofisticades s'alternaven amb d'altres de tipus més recreatiu, com el Minibillar (1965) o el Laberinto dinámico (1964), una mena de pin-ball de taula, primer de fusta i, poc després, de plàstic. La gran acceptació dels seus productes va animar l'empresa a obrir el 1970 una nova planta a l'Hospitalet de Llobregat; al cap de set anys, una altra a Montblanc, i el 1979, una darrera a Ribesaltes. A més, va establir aliances amb grans fabricants estrangers per comercialitzar els seus joguets, com ara la Mattel, de qui distribuiria la Barbie o el llefiscós Blandi Blub. La mort de Lluís Congost i la crisi de la indústria van forçar el tancament de l'empresa el 1992.