Al marge de l'èxit
Peralada presenta en estrena absoluta l'òpera ‘Flaubert & Voltaire', de Philippe Fénelon, una reflexió sobre la creació artística en forma de diàleg a tres veus
“L'artista ha de crear i fer el que pensa, al marge del judici del públic”, opina Philippe Fénelon
Admirador de Flaubert, el compositor francès Philippe Fénelon torna a inspirar-se en un text del pare de Madame Bovary per a la seva nova òpera, Flaubert & Voltaire, una obra d'encàrrec del Festival de Peralada que s'estrena aquest vespre al claustre del Carme. La idea va sorgir mentre treballava en l'òpera JJR Citoyen de Gèneve a Ginebra, i va tenir accés a un manuscrit de Flaubert poc conegut. El text, conservat en el Museu Voltaire de la ciutat suïssa, recull les reflexions del novel·lista, que als 24 anys va llegir tot el teatre del filòsof il·lustrat. En el manuscrit hi ha cites de Voltaire i els comentaris que va anotar Flaubert als marges. “De seguida vaig pensar que es podria escriure una història relacionant els dos autors, però com que era absurd fer-los trobar per una qüestió històrica, vaig idear tres personatges: Gustave, un escriptor jove que vol triomfar, i Alphonse i Candide, dues entitats que estan al seu voltant, tot i que no sabem si existeixen de debò. Els tres comparteixen pis i entre ells s'estableix una mena de diàleg en el qual Gustave recorre un camí cap a la independència de l'artista.” Fénelon, que debuta a Peralada amb aquesta composició, està convençut que l'artista ha de crear al marge de l'èxit, “fer el que pensa independentment del judici del públic”.
Els tres personatges estan interpretats per un baríton i dos tenors –Vladimir Kapshuk, Damien Bigourdan i Manuel Núñez Camelino– i un conjunt instrumental, Ensemble Court Circuit, integrat per una viola, un violí i un clarinet. “Vaig triar aquests instruments perquè estan a prop de la veu humana i de cadascun he agafat la part central de les tessitures”. L'òpera, coproduïda pel Festival amb Vox 21, s'estructura en 17 escenes i quatre intermedis. “És la primera vegada que treballo per una producció tan reduïda i és més difícil desenvolupar la dramatúrgia”, sosté el compositor, que en un inici volia incloure una soprano i un conjunt instrumental més ample. Pel que fa a la partitura, Fénelon ha treballat amb diversos estils, de la mateixa manera que Gustave va provant diferents recursos estilístics fins trobar la seva pròpia veu com a escriptor.
Philippe Fénelon (1952, Suèvres, França) és autor de nombroses òperes, entre les quals destaquen Salammbô, (Opéra National de Paris, 1998), i Faust, (Théâtre du Capitole, 2007). Estudiós de la Literatura Comparada, actualment treballa sobre un text de Cortázar, Nada a pehuajó, per a la seva propera composició lírica.