Gotes d'elegància en l'últim concert de Cap Roig

El cel va amenaçar pluja tota la nit de divendres als Jardins de Cap Roig, en el marc del festival de música. De fet, una finíssima pluja es va deixar caure a mig concert de la soprano Barbara Hendricks, que va tancar amb elegància l'última actuació de la programació del festival, acompanyada al piano per Love Derwinger. Va ser una gala lírica solidària a favor dels nens i nenes malalts de càncer. No hi va haver ple, això és cert, però ja era previsible en aquest tipus de gales –i més tenint en compte la programació de Cap Roig–, però la veu de la Hendricks no va decebre, tot i un inici suau, en què es notava que es reservava per anar apujant el nivell. La diva va obrir amb sis peces del darrer gran compositor clàssic, Johannes Brahms, símbol també del romanticisme. La primera peça va ser una declaració d'amor del músic a la cantant Hermine Spies: “Els meus pensaments no poden ser pronunciats! Només una cosa diré: Eren formosos. Eren celestials” (Wir wandelten, op. 92, 2). Amb les sis peces de Gabriel Fauré, el gran músic francès del segle XX, juntament amb Debussy, la veu de la Hendricks va anar prenent les tonalitats que ja no va deixar a partir de Clair de lune (op. 46, núm. 2), per molts la melodia francesa per excel·lència. Després de retornar a Brahms i mentre s'obria algun paraigua entre el públic, va arribar el moment de les cançons de cabaret d'Arnold Schönberg i Kurt Weill, del qual va cantar peces de Marie Galante, de Jacques Deval, amb lletres coescrites per Roger Fernay –per cert, portada al cinema per Henry King–. Cap Roig va tancar amb un concert format per fines gotes d'elegància i intimisme.
En una nit que semblava anunciar el final de l'estiu, la Hendricks va escalfar.