Lectures tardorals

Mentre el món editorial viu el naixement de petits segells que es fan un forat al marge dels grans grups –també en transformació—, el nombre de títols proposats pel conjunt de les editorials tendeix a baixar de cara a la nova temporada literària. Amb tot, les propostes són variades i no exemptes de sorpreses. Sobresurt la nova novel·la de Maria Barbal, En la pell de l'altre (Columna), una obra que s'inspira en el cas d'Enric Marco per reflexionar sobre la impostura, el secret i, ras i curt, sobre el que s'amaga o no als altres. La novel·la, que sortirà el 2 de setembre, està ambientada en el darrer franquisme, la Transició i arriba fins als nostres dies.

Vicenç Villatoro es bolca en la seva història familiar, concretament la del seu avi, que als 60 anys va marxar de Còrdova per instal·lar-se a la Catalunya grisa del franquisme. Un home que se'n va (Proa), narrat en primera persona, és un homenatge a la immigració. L'escriptor mallorquí Valentí Puig, per la seva banda, també plasma les transformacions socials en la novel·la La vida és estranya (Proa). El protagonista, un home de 60 anys, viu reclòs al seu pis del carrer Petritxol i rememora el passat.

Lluís Llach ha pres gust a escriure i, després de l'èxit de Memòria d'uns ulls pintats, publica la novel·la Les dones de la principal (Empúries). Ambientada a la comarca vinatera de l'Abadia, Llach presenta la nissaga d'unes dones coratjoses que s'enfronten a la guerra i a la fil·loxera en una història que inclou un crim. No vol ser menys el músic mallorquí Joan Miquel Oliver, que també reincideix en l'escriptura a Setembre, octubre i novembre (L'altra). No té res a veure amb l'obra amb què va debutar el 2008, El misteri de l'amor. En aquest cas, el lletrista i guitarrista d'Antònia Font, segueix l'escalador mallorquí Miquel Riera, que es dedica a la pràctica –atenció!– del psicobloc. És esportiva.

Francesc Serés aplega una sèrie d'entrevistes, cròniques i reportatges a La pell de la frontera (Quaderns Crema). És una mena de retrat de la Catalunya dels darrers 40 anys, tot i que també hi ha alguns capítols als EUA. Amb el mateix segell sortirà publicat al novembre Seixanta-un, poemes de Francesc Parcerisas.

Històriques a dojo

Un dels gèneres que no passa de moda és l'històric. Entre les novetats hi ha La Bíblia de pedra (Edicions 62), de Marc Capdevila, que viatja al Ripoll medieval per reviure la construcció de la portalada de l'església del poble. A No s'hi enterra cap traïdor (Columna), Víctor Jurado debuta amb la història d'un dels llocs més emblemàtics de Barcelona, el Fossar de les Moreres.

La guanyadora del premi Carlemany el 2012, Núria Pradas, es trasllada a la Barcelona de principi de segle XX per novel·lar la creació de la Biblioteca de Catalunya a La noia de la biblioteca (Columna), mentre que Tània Juste es fixa en la construcció de l'hospital de Sant Pau a L'hospital dels pobres (Columna), una novel·la coral que fa confluir artistes i metges, tots units en el somni de crear un hospital modern. Després de Roger de Flor, Francesc Puigpelat posa la lupa en un altre personatge històric a Els últims dies del general Prim (Proa). L'autor recrea la trajectòria del militar català, així com la seva fi enigmàtica. La periodista Pilar Rahola presenta, de cara a l'octubre, una segona novel·la, aquest cop de caire històric. Mariona (RBA-La Magrana) està ambientada en la revolució industrial catalana a finals del segle XIX. Nadiua del barri de Gràcia, la Mariona creix amb el segle convuls i evoluciona seguint el pols dels esdeveniments que marcaran el seu caràcter fins a convertir-se en una dona activa i implicada en els alçaments populars contra les lleves.

Altres cosetes selectes

El periodista Lluís Llort presenta Herències col·laterals (RBA-La Magrana), una novel·la negra amb protagonistes de classe mitjana alta. El tret de sortida és el pacte que fa una senyora de vuitanta anys amb un advocat per deixar-li el seu pis de l'Eixample a canvi d'una pensió vitalícia. La senyora, però, viu més del previst... Llort presenta altres novetats: L'insòlit viatge de Jerónimo de Ayanz (Barcanova), a l'octubre, i La reina de diamants (Llibres del Delicte), al novembre, una novel·la negra escrita amb Sebastià Bennasar, Salvador Macip i Marc Moreno.

Atenció al nou treball de Berta Jardí, Un concert memorable (Columna), un relat irònic al voltant d'un compositor de prestigi que torna al seu poble natal, Viladàs, per assistir a un concert d'homenatge a la seva trajectòria. El xoc és inevitable.

El periodista Xevi Sala reapareix en la palestra literària amb Esborraràs les teves petjades (Proa), una novel·la intensa protagonitzada per un terrorista basc que s'enfronta a la vida un cop surt de la presó, on ha estat tancat durant 25 anys.

Una d'eròtica: el darrer guanyador del Carles Riba, Marc Romera, torna a la narrativa amb Les relacions virtuoses (RBA-La Magrana), un remake de Les relacions perilloses ambientat a la Barcelona actual, és a dir, amb les xarxes socials ben presents i correus electrònics amunt i avall. En un registre totalment diferent, Joan-Daniel Bezsonoff revisa l'atemptat contra el general De Gaulle a Matar De Gaulle (Empúries), tot remenant en el passat tèrbol de la història de França i la seva relació conflictiva amb Algèria, un dels temes que més atreu l'escriptor nord-català.

Els debuts

El segell independent Edicions del Periscopi proposa descobrir la prosa d'Albert Juvany i Blanch, (Vic, 1974), un alumne de l'escola d'escriptura de l'Ateneu. El silenci del far és una novel·la ambientada a Islàndia que enfronta dos personatges: l'Anna, una bibliotecària de Húsavík, un petit poble de l'illa, i Gísli, un biòleg de la capital que fuig del seu passat i es dedica a viatjar.

RBA-La Magrana aposta també pel debut de Maria Guasch, que presenta Olor de clor sota la roba. Es tracta d'un relat protagonitzat per una nena d'onze anys que descobreix el món un estiu que comparteix amb els seus cosins. Ambientada a principis dels anys noranta, té un punt de novel·la generacional.