La república de la rumba catalana

La mort de Peret no només suposa per a mi una pèrdua personal, ja que érem amics, sinó que és una gran pèrdua en el món artístic. Ell va crear la rumba catalana, potser l'únic gènere popular musical autòcton a Catalunya, amb la sardana i la Nova Cançó.

Peret es va dedicar bàsicament a fer cançons, i sense cançons no es consolida un gènere. Si tu demanes a qualsevol que canti un cançó de rumba catalana, el vuitanta o el noranta per cent de les vegades et cantarà una cançó de Peret. Ell ha estat el referent de la fornada d'artistes de la rumba catalana que van sorgir a partir dels Jocs Olímpics. A nosaltres, Els Manolos, ens va marcar fortament, com també ho va fer Gato Pérez. Ens considerem molt afortunats d'haver compartit escenari amb ell tantes vegades, i d'haver estat a casa seva escoltant música. Tot un privilegi.

Durant els anys del franquisme, el règim es va fer seva la rumba catalana, com ho havia fet amb el flamenc. La gent associava la rumba amb el règim. Però a partir del 1991 Peret va tornar amb un disc que va ser una gran notícia i un detonant. La rumba havia estat a l'UCI i aleshores va deixar de ser un gènere minoritari i va tornar a ser popular. La rumba començava a veure's com a part del nostre patrimoni i com un vehicle d'expressió més dels joves músics. Peret va ser fonamental per a aquesta nova valorització del gènere.

Peret, el rei de la rumba catalana, ha mort i malauradament no té successor. Per tant la monarquia de la rumba catalana passa a partir d'ara a ser una república.