Determinisme o determinant

A l'endemà de tota acció s'ha d'analitzar la correcció formal i l'encert del que hem fet perquè el que val no és el determinisme del projecte sinó les determinants realitats executades.

Si es volen fer passos i aportacions a la història, perquè hom hi té dret i, a més, la responsabilitat, cal que les accions esdevinguin determinants, que no siguin el resultat ni la conseqüència d'un succeir que va tirant del viure i dels fets que li són inherents. El determinisme condueix, fa anar cap on li escau, seguint la successió d'empentes, fets i circumstàncies; però el que calen són les accions determinants, que hem de decidir i realitzar nosaltres a cada moment. La realitat fa el seu camí si no se la força i fa anar seguint el projecte previ.

Un bon dia un nen, contentíssim, em va dir: “avui, al camp, fent el partit [de futbol, obvi] he realitzat uns driblaments semblants als de Ronaldinho [ara podríem dir els de Messi].” “Ah, molt bé –li vaig dir jo–, explica-me'ls;” Ell va continuar: “he recollit una pilota de passe i, tot seguit, he driblat el primer que se m'ha acostat, després, immediatament, he driblat el segon; però un tercer, un tonto, aleshores s'ha acostat, m'ha donat una empenta i m'ha fet caure. Si no hagués estat per aquest imbècil hauria fet els vuit driblatges i, tot seguit, el gol.”

Només una cosa vull precisar: que realitzar el projecte no ens ho permetran mai; els driblatges són els nostres fets determinants, que només responen a la nostra capacitat i iniciativa.