Sols contra la màfia

Amb només tres llargmetratges, el cineasta Fred Cavayé ha volgut convertir-se en el Paul Greengrass del cinema francès. La seva intenció és rodar polars i històries de venjança amb subtrama internacional i un clar desig d'articular una posada en escena que sigui efectista i s'aparti de certs estereotips. El problema és que mentre la seva manera de filmar vol semblar més o menys transgressora, els relats que explica són més que previsibles. Mea Culpa, pel·lícula que va tenir bons resultats comercials la passada temporada, funciona com un thriller en què es posen en joc temes com l'amistat traïda, la mala consciència davant el passat, la paternitat fracassada i el desig de refer les coses. Tot això, al mig d'una trama de venjança que va d'allò concret a la descripció de grans organitzacions internacionals. Els protagonistes són una parella de policies que, després d'haver provocat dos morts en accident de trànsit per anar beguts, s'han de sotmetre a judici. Un d'ells pot continuar i l'altre és expulsat del cos. Aquest fet posarà en crisi la seva amistat, farà que l'expolicia tingui una vida decadent fins que un dia veu com el seu fill de deu anys és testimoni d'un crim entre mafiosos i és amenaçat de mort. El fet tornarà a unir els dos policies, que voldran lluitar contra la màfia i posaran al descobert una fosca organització. Fred Cavayé es mou entre les escenes d'acció i el desig de fer un retrat dels dos policies i mostrar com es troben en una cruïlla en què han de decidir nous camins personals i vitals. La pel·lícula està plena de coses previsibles i tindria poc interès si no fos perquè la parella protagonista, que està formada per Vincent Lindoni i Gilles Lellouche, té un clara empatia i és capaç de salvar les situacions més tòpiques i absurdes.