Arrullador?

A mitjan juliol, quan el traç de la V tot just anava pel vèrtex, vaig analitzar l'etimologia de la paraula tobogan, d'origen amerindi, i vaig demanar si en coneixíeu sinònims autòctons com els que acabava de localitzar a Arbeca (relliscador), Santa Maria d'Oló (ressolador) o Sant Martí de Tous (rebutllador).

Durant tot l'estiu molts lectors d'El Punt Avui han anat fent rossolar paraules pel tobogan del meu correu electrònic. En Josep Sanchis Carbonell escriu des d'Ontinyent, a la Vall d'Albaida. Diu que en el seu entorn, i en altres punts del País Valencià, tobogan té un sinònim prou conegut: esgoladora. Té lògica, perquè en algunes zones esgolar-se, a banda d'esgargamellar-se, pot voler dir relliscar, llenegar o esmunyir-se, i esgolador és sinònim de pendís.

Per la seva banda, en Joan Farré Huguet, barceloní de Ciutat Vella, diu que a casa seva sempre n'havien dit pelaculs. En la mateixa línia glútia, en Josep Lluís Ruiz Bellet afirma que a Lleida, als anys vuitanta, en deien rascaculs. D'entre totes les variants que he rebut, la que m'ha cridat més l'atenció és la que envia en Jordi del Boter, que parla de la seva infància a la Pobla de Segur als anys cinquanta. En Jordi escriu: “Dels llocs inclinats per on mos arrullàvom de cul a terra en dívom un arrullador.” Tant podia ser un pendís com una barana d'escala. L'Alcover-Moll recull el verb arrullar, en sentit literal (“deixar anar violentament una cosa, llançar-la cap avall”) i figurat (“deixar-se dur d'una passió violenta”). Pep Coll també ho recull a El parlar del Pallars. Catalans, el procés sobiranista és un arrullador formidable. Potser ens pelarem una mica el cul, però això ja no hi ha qui ho aturi.