Invencions fracassades?

Es diu que tota invenció o innovació ve de cercar una solució per a un problema, o una resposta a una pregunta. És cert, però el que sovint no sabem és que molts invents procedeixen de trobar respostes encertades a preguntes equivocades. Preguntes equivocades perquè no hi ha relació entre la pregunta que s'ha fet i l'ús que acaba tenint la resposta; i respostes encertades perquè se n'ha acabat fent un ús generalitzat que ha acabat alterant la nostra forma de vida. La història, també dels invents, l'escriuen els guanyadors, la qual cosa fa que sovint els relats oficials ometin els aspectes menys glorificadors, per dir-ho d'alguna manera. Amb aquest plantejament, Llorenç Valverde ha escrit Set fracassos que han canviat el món. Del rentavaixelles al telèfon mòbil, una entretinguda, divertida, lúdica, lúcida i interessat història dels invents i les enginyeries, centrada en set casos concrets amb implicacions ben actuals. Valverde és matemàtic i informàtic, catedràtic de l'àrea de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de la Universitat de les Illes Balears i exvicerector de Tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya.

El que Valverde anomena fracassos són, en realitat, aquestes respostes encertades a preguntes equivocades, invents que no s'han acabat utilitzant com pretenien els seus creadors.

El rentavaixelles, per exemple, és l'invent d'una dona que volia protegir una porcellana xinesa perquè no la malmetessin les persones que feien net a la casa; l'electrònica necessària per construir els ordinadors personals va néixer gràcies a uns estudiants que no volien pagar les trucades telefòniques, i els ideòlegs de les eines de comunicació digital volien que fossin alliberadores, però han passat a ser també instruments de control de les persones.