Pelegrinatge d'un home

Mai és tan fosc podria definir-se com un document sobre el pelegrinatge d'un home amb un discurs sobre la injustícia i la immoralitat d'un sistema econòmic (i, per tant, social i polític) al qual oposa la consciència crítica, la convicció ètica i les formes de resistència ciutadana. Aquest home és l'economista Arcadi Oliveres, que, mentre les imatges el mostren sortint de casa i la seva veu se sent en off, al principi de la pel·lícula (i al final, com si es marqués la circularitat d'un viatge sense tancar-lo perquè el viatger continua tant en moviment com les idees que transporta) denuncia que amb els diners injectats els últims anys a la banca es podria haver eliminat 92 cops la fam al món. Totes les seves denúncies i posicionaments s'expressen amb aquesta claredat i conformen un discurs que es comunica amb la saviesa d'un bon professor (ho és a la UAB) i amb la credibilitat de qui l'enuncia. Oliveres transmet tanta credibilitat que carrega d'honestedat el documental que el retrata en moviment.

La jove directora Erika Sánchez Marcos descarta la posada en escena (però treballa molt el muntatge incorporant imatges d'arxiu que van esbossant un recorregut biogràfic en el context històric) i sobretot estalvia els cossos estàtics i els monòlegs davant de la càmera. Segueix Oliveres en un pelegrinatge que el du a una diversitat de llocs per fer conferències en centres o intervencions al carrer, sobretot (fent-se recurrent en el muntatge per incidir en la importància dels fets) a la plaça Catalunya arran del moviment 15-M. El segueix en els seus desplaçaments, siguin en tren o en cotxe, per donar compte d'un trànsit constant. També el mostra caminant d'una manera en què la feixuguesa del cos, a vegades visible i també audible en la respiració, sembla superar-se amb l'esperit del missioner que no nega la seva paraula a ningú. Hi ha dos moments significatius respecte a això: una entrevistadora televisiva espera tanda al carrer perquè Oliveres respon a la pregunta d'un espontani sobre la situació àrab; mentre uns pròxims li diuen que algú li ha de dur l'agenda, perquè no pot donar l'abast a tantes sol·licituds, ell respon una trucada amb una nova petició.

Una ferida íntima recorre aquest bon documental compromès i esperançador: la mort de Marcel Oliveres, un dels fills d'Arcadi i la seva esposa Janine, a causa d'un càncer. S'hi fa present sense remarques dramàtiques, però, al final, hi ha el rostre trist de l'home mentre els familiars conversen sobre el desaparegut. Fins als seus últims dies, però, Marcel també va creure que el món es pot canviar.