NO SOM TAN LLUNY
David Marín
Una família entrelligada amb la història
Josep Fernández Trabal va presentar a la Paeria el llibre ‘Els Desvalls i Catalunya' (Pagès editors)
Aquesta setmana s'han complert tres-cents anys de la signatura de la capitulació de Cardona, l'última plaça del Principat a caure sota les tropes borbòniques. L'encarregat de firmar-la, set dies després de la caiguda de Barcelona, va ser el coronel Manuel Desvalls i de Vergós, un militar nascut al poble del Poal, cap de la milícia urbana de Lleida, home clau en la defensa de la Catalunya interior durant la guerra de Successió i que es va mantenir fidel a la causa austriacista i a les llibertats catalanes fins al darrer instant de la guerra. Després de la capitulació es va exiliar a Viena, on va servir l'arxiduc Carles en les batalles contra els turcs i va arribar a ser nomenat general major dels exèrcits imperials. Amb la signatura de la pau de Viena va poder tornar al seu país derrotat, i ho va fer a Barcelona.
Coincidint amb l'aniversari, aquesta setmana els descendents de Desvalls han presentat a Lleida un extens treball que recull la història d'aquesta nissaga de militars catalans, una història del tot entrelligada amb els principals fets històrics del país al llarg de set-cents anys i divuit generacions. El llibre, editat per la lleidatana Pagès Editors, és un encàrrec de Lluís Desvalls Maristany, marquès d'Alfarràs, i l'ha elaborat l'historiador Josep Fernández Trabal. Es va presentar dimecres a la sala noble de la Paeria de Lleida en un acte presidit per l'alcalde, Àngel Ros, que va destacar la forta vinculació lleidatana dels Desvalls.
El llibre no és només un compendi de personatges d'una nissaga de la massa desconeguda aristocràcia catalana. Fernández Trabal ha posat molt esforç en la contextualització històrica, cosa necessària ja que la vida d'aquesta família està molt entrelligada amb l'evolució històrica de Catalunya.El repàs històric comença amb els primers Desvalls lleidatans, notaris a Lleida. El primer va treballar al servei del rei Pere el Gran durant la segona meitat del segle XVIII. Els seus descendents van mantenir l'ofici i la lleialtat, van servir Jaume el Just i Pere el Cerimoniós. Van ser testimonis, per tant, de les primeres passes de la corona d'Aragó després de la unió dinàstica amb el Casal de Barcelona. Van ser ministres del rei i la lleialtat els va ser recompensada amb la baronia del Poal i de Gimenelles.
Instal·lats a Lleida, la influència dels Desvalls a la ciutat va ser notable i, de fet, van ocupar en diverses ocasions el lloc de paer en cap, així com la Seu Vella. Els desvalls van ser presents en la guerra civil catalana i l'aixecament de la Generalitat contra Joan II, i també al costat de Pau Claris contra Felip IV de Castella. Aquest paper va arribar al punt culminant amb el naixement de dos germans, Anton i Manuel Desvalls i de Vergós, tots dos militars en favor de la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria i de la resistència catalana contra els exèrcits borbònics. La família conserva actualment al seu arxiu privat un exemplar original de les capitulacions de Cardona signades per Manuel Desvalls.
Després de l'exili a Àustria i el retorn a Catalunya, igual que el país la nissaga va entrar en un cert estancament. Ja sense dedicació militar i sense tanta visibilitat històrica, els darrers Desvalls van viure també el protagonisme del despertar industrial i les beceroles de la gran transformació de Barcelona fora de les muralles. Un d'ells va construir els jardins del laberint d'Horta en la que llavors era una finca familiar. També van fundar l'Institut Agrícola de Sant Isidre, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i un d'ells va ser també diputat a Cadis.