Imatges per llegir

Ryszard Kapuscinski no anava enlloc sense la seva càmera fotogràfica. No pas per cap dèria per il·lustrar els seus textos sinó per inspirar-se quan els redactava. El famós reporter polonès, que va morir el 2007, tenia la il·lusió d'acabar fent una exposició amb les imatges inèdites dels seus viatges. Ell mateix les havia seleccionat i les havia guardat en uns sobres marrons que, fa uns anys, es van localitzar en el seu immens arxiu privat. Un patrimoni descomunal integrat per 10.000 instantànies, amb un fort perfum africà. Als sobres marrons, però, Kapuscinski hi havia destinat les fotografies que va fer en plena descomposició de l'antiga URSS.

“Vaig recórrer més de 60.000 quilòmetres travessant la Unió Soviètica, des de Brest fins a Magadan i des del cercle polar fins a la frontera amb l'Iran i Afganistan; vaig visitar totes i cadascuna de les repúbliques de la Unió. Vaig viure hiverns molt crus i estius calorosos, condicions en què la simple supervivència física ja era un problema. De vegades vaig estar a punt d'enfonsar-me, i tornava al meu país, però després reprenia el viatge”, va confessar l'autor de llibres tan icònics com L'emperador, El Sha i Imperi, on justament va furgar en el crepuscle soviètic.

Kapuscinski, mestre de periodistes de tot el món, “el mag del reportatge”, com el va definir John Le Carré, se'l llegeix amb devoció, i ara també se'l pot mirar perquè les seves fotografies han trobat una paret on ser exposades. Barcelona s'ha afegit a aquest circuit que es va iniciar el 2010 a la varsoviana Galeria Nacional d'Art Zacheta. A la Virreina, hi ha arribat una versió reduïda, formada per poc menys de 40 imatges, reveladores del que va ser L'ocàs de l'imperi –el títol de l'exposició que es pot visitar fins al 23 de novembre.

Les fotografies daten del període 1989-1991 i reflecteixen moments tan intensos com el que es va viure en el cop d'estat frustrat de l'agost del 1991 a Moscou. La càmera de Kapuscinski tenia debilitat per les persones, com la tenia la seva ploma quan escrivia els articles i els assaigs. Eren els neguits del ser humà el que realment va dotar de sentit el seu treball periodístic, com ell mateix havia reconegut en múltiples ocasions. En aquest projecte fotogràfic, s'hi han fet encaixar, a més, les seves pròpies inquietuds: el recorregut visual s'obre amb imatges que va fer el 1979 a la seva Pinsk natal (Bielorússia). La seva família en va fugir, quan ell era un infant, en esclatar la Segona Guerra Mundial.

L'ocàs de l'imperi forma part d'un cicle de mostres per commemorar el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. L'Ajuntament de Barcelona ha impulsat aquesta iniciativa, de nom Europa 25, amb la complicitat del periodista Martí Anglada. Romania flashback indagarà en els darrers anys de la dictadura de Ceausescu (al castell de Montjuïc, de l'1 d'octubre a l'11 de gener); Letònia. La lluita per la llibertat recordarà el somni d'aquest país per aconseguir la seva independència, el 1991 (a la capella de Santa Àgata, del 15 d'octubre a l'11 de gener); Hongria: l'esquerda al teló d'acer, amb fotografies d'Erno Horvath (al Born, del 28 d'octubre al 4 de gener); i Wir sind das Volk (Nosaltres som el poble), una acció artística amb la participació d'Ignasi Blanch, l'únic artista català que encara avui té un mural a les restes del mur (a la Fabra i Coats, al novembre).