jordi llavina
Només fa un quart de segle
J
Jo era un crític sever, una mica destraler, com aquell defensa del Madrid que es deia Rocha (em sembla que era una mica Rocha, sí)
Vint-i-cinc anys no és res, però per a mi, més de mitja vida
Vaig publicar el meu primer article de crítica literària, per dir-ho d'alguna manera, a final del 1989, en aquest mateix diari, en aquest mateix suplement que llavors començava a caminar gràcies als bons oficis d'en David Castillo.
Miro d'evitar la nostàlgia, perquè només fa vint-i-cinc anys. Què és, un quart de segle, si ho comparem amb el període de formació d'allò que en diuen les plaques tectòniques o ni que sigui amb la història de la humanitat, des que un primer home o una primera dona (probablement, una primera dona, que ens avancen sempre) va temptar l'equilibri posant-se dret o dreta, i va posar-hi, també, immediatament, el cervell?
Vint-i-cinc anys no és res, és un sospir, però per a mi, si m'ho permeten, representa més de mitja vida, és la meva vida, de fet. A partir del 1989, vaig començar a col·laborar assíduament –i ja no he deixat mai de fer-ho– en aquest suplement que estimo tant com estimo alguns llibres escollits o alguns vinils de la meva predilecció, i jo no tinc cap mena de dubte que aquestes són les millors pàgines sobre llibres que es publiquen setmanalment al nostre país i, ben segur, també de les millors que es publiquen arreu del continent.
Fa vint-i-cinc anys vaig guanyar un amic: en David, i, producte de la seva confiança, vaig guanyar-me una manera de no guanyar-me la vida, però sí d'obtenir-ne, en canvi, molts guanys infinitament més valuosos. Gràcies a la porta que em va obrir l'autor d'Esquena nua, em vaig forçar a llegir amb mirada crítica els meus contemporanis. Al començament, pel que recorda ell, jo era un crític sever, una mica destraler, com aquell defensa del Madrid que es deia Rocha (em sembla que era una mica Rocha, sí). A poc a poc, em vaig adonar que més que no pas jutjar una obra a mi el que m'agradava de veritat era valorar-ne alguns aspectes, i, sobretot, posar en relleu aquells que a mi em semblaven millors. I he arribat fins al dia d'avui, i espero continuar col·laborant en el suple perquè, entre altres raons de pes, aquí hi ha casa meva i alguns dels amics que més estimo.
