Paisatges d'ironia i bellesa

Ana García-Pineda (Sabadell, 1982), artista catalana de nova fornada que declara l'influx que Joan Brossa i els conceptuals catalans dels anys setanta tenen en la seva obra, té les coses molt clares. No és només la vehemència de la joventut el que la fa parlar amb tanta passió, és el convenciment que des de l'art es poden llançar missatges i reflexions socials i polítics sense haver de tenir una actitud supertranscendent i megacríptica. Com en Brossa, el sentit de l'humor és el seu aliat i... sí, ho llegiu bé, la bellesa també. “Sense haver de ser paternalista i sense haver d'abaixar la qualitat, tinc l'obligació moral de fer l'esforç perquè l'art i la cultura puguin arribar a tothom, que tothom hi pugui accedir. Fem tot tipus de campanyes perquè la gent vagi a veure art contemporani però el quid de la qüestió, el que de vegades no ens atrevim a dir des del mateix sector, és que la gent hi pugui accedir directament. I la bellesa és un bon medi per assegurar aquest accés”, diu convençuda.

Les constants que es repeteixen en l'exposició que García-Pineda presenta a la galeria +R de Barcelona –la seva primera exposició individual en una galeria– són la bellesa i sentit de l'humor: des de l'emocionant narració dibuixada i enregistrada en vídeo, de la història de l'àvia de l'artista –crònica sobre els efectes de la Guerra Civil i l'emigració de la postguerra–, fins a les tres pintures de gran format que García-Pineda presenta com a mapamundis a partir dels símbols presents a les banderes dels estats del món.

Aquestes pintures són conseqüència de la investigació que l'artista ha fet dels símbols que apareixen a les banderes i escuts dels 198 estats sobirans (fins al moment) del món. Estels, la lluna i el sol són presents de manera massiva a les banderes del món. L'artista ha col·locat aquests astres de bandera a l'espai imaginari que els correspon geogràficament sobre teles pintades amb fons negre. Per García-Pineda, es tracta d'autèntics paisatges. “És com un quadre impressionista actual”, els defineix.

A l'exposició es poden veure també un parell de dibuixos, Conga cap a l'esquerra i Conga cap a la dreta, en els quals García-Pineda ha col·locat en fila els animals que apareixen en els escuts dels estats. Els ha dibuixat a mà alçada i amb tot tipus de detall. “És més divertit fer-ho així –explica–. M'interessa aquest aspecte manual i artesanal de l'art.” Entre d'altres, lleons, tigres, lleopards, unicorns, zebres, àligues, cavalls, flamencs i fins i tot éssers humans, amb els vestits típics del seu país, apareixen en aquesta divertida desfilada simbòlica de països del món i a la vegada cop de puny a les representacions patriòtiques que els estats projecten cap a l'exterior.

De la mateixa manera, García-Pineda ha extret del escuts d'armes siluetes de fragments de terra, mars o rius per fer-ne petites peces de terracota. “És com retornar a aquests espais geogràfics l'aigua i el fang de què estan fets originàriament”.

L'artista, que resideix a Berlín des de fa dos anys, acaba de guanyar una beca de residència a Kuala Lumpur i allà marxarà d'aquí a uns mesos per encetar una nova etapa de la seva carrera artística. Una carrera, encara incipient, però a la qual García-Pineda no pensa renunciar.