El sud també hi és

Feia només tres o quatre anys que aquells nois de Constantí de nom impúdic havien començat a omplir locals amb una música que el periodista Pep Blay va etiquetar de “rock agrícola”. Fa 25 anys, Els Pets esborronaven una Tarragona que encara tenia moltes mancances culturals: en equipaments, en activitat i en ganes.

El descuidat patrimoni de Tàrraco ni ensumava encara el reconeixement de la Unesco com a patrimoni de la humanitat; el teatre Metropol era un cau de rates, que a finals dels anys vuitanta es clausurava definitivament per les deficients condicions de seguretat i no renaixeria fins al 1995; i el Teatre Tarragona, que aleshores era més un cinema que un teatre, tancava portes el 1989 (va reobrir, ara sí com a teatre, el 2012).

Fa un quart de segle, però, encara cuejava l'efervescència cultural que havia despertat uns anys abans a la ciutat, i sobretot als cercles universitaris, l'estada dels intel·lectuals Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany. Va ser just l'any de la mort d'aquests dos intel·lectuals, el 1991, que el Parlament creava la Universitat Rovira i Virgili, en honor a un altre intel·lectual, en aquest cas tarragoní, a partir dels centres universitaris ja existents a la ciutat. I ho feia després d'encesos estira-i-arronsa entre les ciutats de Tarragona i Reus. La universitat no podia dur el nom de cap de les dues. Només faltaria.

Són només unes pinzellades sobre la capital del sud del país en el moment que naixia el Cultura. Un suplement que a partir del setembre del 2012 fixava encara més la mirada a les comarques (encara que la cultura no en té, de límits d'aquests), amb un espai fix sobre tot allò que es mou a la Catalunya sud.

Per molts anys!