Opinió

des del jardí

vicenç pagès jordà

Criptògrafs sense clau

Tenir un do és un guany, però també una pèrdua, ja que pot ser el símptoma d'un desequilibri. L'autor d'obres singulars pot ser un autista en altres esferes. Tradicionalment s'ha considerat el geni com un defecte: com més fecunditat estètica, menys habilitats socials. Ara em vénen al cap les riallades histèriques de Mozart a la pel·lícula de Milos Forman.

El do, del xinès Mai Jia (Fuyang, 1964) explora aquestes contradiccions. També Joey Goebel a L'artista torturat suggeria que l'aïllament i el dolor poden fer sorgir cançons boniques i llibres d'èxit. En el cas dels genis de la ment, els problemes es disparen. Recordeu les poca-soltades que feia Bobby Fischer, el gran mestre dels escacs? El protagonista d'El do, que té l'ànima senzilla però és especialista en matemàtica complexa, esdevé el millor criptògraf de la Xina, expert a desxifrar els codis de l'enemic.

Si un home qualsevol és una roca, un home amb un do ve a ser un vidre: “Aquesta fragilitat és el que fa que un geni sigui un geni. És el que li permet transcendir tots els límits, ser cada vegada més refinat, com els fils d'una teranyina; ser gairebé transparent, però incapaç de suportar cap cop.” Ja podem imaginar que quan l'home amb do s'ensorra, s'ensorra de veritat.

El lector, però, no pot fer-se una idea directa del do. La criptografia d'alt nivell és tan complexa que els que no hi entenem només ens hi podem acostar a partir de metàfores: “Ets una rata. Estàs esperant dins d'un graner. Però no et pots menjar el mill. Cada gra ha estat empastifat amb una capa protectora per evitar que hi puguis clavar les dents. Això és la criptografia.” Com que no parla pròpiament de criptogrames, El do narra la vida quotidiana del criptògraf: les enveges, els parents, els somnis, les fixacions.

S'ha comparat Mai Jia amb Chesterton, Borges i Nabokov, però la barreja d'estil ingenu i rerefons confús ens duu més aviat a Kafka. Fa l'efecte que El do parla de la genialitat, però el tema també podrien ser els serveis secrets o la Xina de mitjan segle XX. Llegint el llibre fem tantes voltes en cercle que perdem el centre, i acabem convertits en criptògrafs que no troben la clau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El Danseu converteix un paller de les Piles en un teatre

BARCELONA
Andreu Martín
Novel·lista i guionista de còmics

“Vaig aprendre a llegir amb la col·lecció ‘La Cua de Palla’”

Barcelona
Luz Casal
Cantant

“El més important per a un artista és la sensació de llibertat”

Barcelona
ARTS EN VIU

Caixafòrum programa una vetllada de circ a Casaramona

BARCELONA
ARQUITECTURA

‘Parlaments d’aigua’, la proposta catalana per a la Biennal d’Arquitectura

BARCELONA
ART

L’artista Refik Anadol estrena una quarta obra exclusiva per a la Casa Batlló

BARCELONA
Cultura

Primeres cinc figures de la imatgeria festiva declarades Bé Cultural d’Interès Nacional

Vilafranca del Penedès
Cinema

El cinema Truffaut renova la seva identitat visual corporativa

Girona
Música

Julieta i Mushkaa col·laboraran juntes en un nou tema

barcelona