El país que hem anat fent

Celebrar que el suplement Cultura d'El Punt Avui compleix un quart de segle és prendre consciència que ja fa una bona pila d'anys que el diari –els diaris, des que l'Avui i El Punt es fusionaren– va fer molt més que allò que se li demanava: decidí apostar pel nou país que volem la majoria dels catalans i catalanes. Un país on l'art i la cultura (i el fet cultural i artístic, en general) ocupin, per mèrits propis, un lloc central –que fomenti, alimenti i retroalimenti al país. Un país on les seccions de cultura no es mogui únicament a cop d'obituari.

Un país espriuà, “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!” Un país on la cultura i l'art siguin el nostre pa de cada dia, on es parli dels més grans, però també dels més petits; dels consagrats, però també dels que enceten (o assagen de fer-ho) la seva pròpia i intransferible singladura artística; dels que segueixen les passes dels que els precediren, però també dels que els tenen presents per transgredir-los; dels que entenem a la primera, però també dels que ens exigeixen un esforç; dels que ens fan riure, però també dels que ens fan plorar; dels que ens calmen, però també dels que ens revolten; dels que ens entretenen, però –sobretot– dels que ens fan pensar.

Un país on dir art o cultura sigui dir diversió i reflexió, coneixement i reconeixement, expansió i evolució i, per damunt de tot, normalitat i quotidianitat.

Un país que –per si, ocupats com estem vivint, no ens n'havíem adonat–, va començar a bastir aquest nostre suplement de Cultura fa vint-i-cinc anys! Sense ell, no seríem com som; sense ell, no seríem on som.

Llarga vida al Cultura!