25 anys enrere

La meva primera col·laboració al suplement Cultura de l'Avui va ser l'any 2001. Havia conegut personalment en David Castillo en una surrealista trobada de poetes a Las Palmas. L'ambient poètic era tan engrescador i tan interessant que cada nit ens trobàvem en un bingo que quedava a prop de l'hotel. D'acord, no érem Byron i Shelley a Roma, però és el que teníem! He escrit “personalment” perquè ja l'havia llegit com a poeta i el seguia poemari a poemari com a fan fatal. Un migdia dinant amb ell i parlant de llibres (és un dels pocs escriptors que parlen de literatura i no de diners i premis) li vaig dir que estava entusiasmat amb una novel·la de Cees Nooteboom. Ell, suposo que fart del meu entusiasme, em va oferir que escrivís una crítica per a l'Avui. A partir d'aquell moment, cada crítica que jo publicava feia créixer el volum d'exemplars venuts del diari d'uns deu o dotze. Els comprava per a la meva família i els amics. Sí, tot un freak.

Sempre estaré molt agraït al David i al suple per moltes coses. Per haver pogut parlar de llibres amb paraules. Per haver après a fer-ho (amb esbroncades fins i tot per una i grega que era llatina a Bukowski, per exemple). Per haver pogut conèixer gent que col·labora o col·laborava al diari i que jo llegia i seguia, com l'Ada Castells i el Llort, dels quals també sóc un fan fatal, abans i ara més.

Ja ho sé, sembla un exercici Mr. Wolf, però és el que sento. També per haver tingut l'absoluta llibertat de dir el que pensava, de triar llibres independentment de llengua i editorial, només amb el criteri de la qualitat o la punxada de globus promocionals. I, a títol personal, pel fet d'haver conegut nous autors (Baulenas, Pastor, Martínez-Vernis, De Manuel, Moliner, Rojals, Vicenç Pagès, Aranda...) i d'haver-ho fet en una llengua que era també la dels meus pares però que no era la que, normalment, triava en una llibreria. Ho sento, Wert, gent com jo també existim.