Opinió

màrius serra

Endavant les atxes!

L'estiu del 1989 David Castillo em va fitxar per al suplement Cultura que estava preparant. Hi vaig publicar alguna crítica amb pseudònim (Tomàs Cerc, personatge d'una novel·la meva) i una secció setmanal sobre l'enginy verbal que s'havia de dir A redós de l'Esfinx. La primera columna, el 13 d'agost, es titulava “Enigmística”. Afortunadament, al diari van demostrar prou nas periodístic, van intercanviar els títols i la secció es va dir Enigmística.

La idea inicial era publicar-ne una sèrie de dotze, perquè semblava que el camp era tan específic que no donava per a gaire més. Quan ja feia vint setmanes que escrivia sobre fenòmens diversos relacionats amb l'enginy verbal, Castillo va decidir deixar de numerar-los i vam anar tirant fins a arribar a 818 articles en 18 anys. Ara ja en fa set, des del setembre del 2007, que hi publico les Motacions (divendres passat, la número 244). Un quart de segle. Per a un cinquantí com jo, mitja vida.

Sentir-se un dels més vells d'un lloc és una sensació agredolça. Com que sempre m'ha agradat més el futur que no pas el passat i abomino de les batalletes, em limitaré a felicitar els artífexs d'aquest suplement per tres motius: 1) per la mera existència, fonamentada en la insistent persistència que personifica el perseverant David Castillo i, en aquests últims anys, el seu fidel escuder Lluís Llort; 2) per la connexió amb la cultura catalana resistent, que ha anat més enllà d'aquests vint-i-cinc anys de vida; escriure la columna en aquest suplement em va suposar estar en diàleg amb generacions tan allunyades com les de Josep Palau i Fabre, Maria Àngels Anglada, Jaume Vidal Alcover, Modest Prats i Joan Solà; 3) per la projecció desacomplexada cap al futur de les lletres arreu dels Països Catalans; abans de l'era digital, les aportacions a la secció d'enigmística arribaven per correu postal amb mata-segells de Ciutadella, Sant Feliu de Guíxols, Perpinyà, Alacant, Llucmajor, València, Reus o Badalona i recordo que entre els lectors joves que signaven aquelles aportacions literàries basades en el joc verbal hi havia noms com els de Josep Pedrals, Eduard Escoffet o Josep Domènech Ponsatí.

Per molts anys al Cultura, doncs. I endavant les atxes!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ARTS ESCÈNIQUES

La històrica Sala Muntaner reobrirà a la tardor amb una cartellera basada en l’humor

BARCELONA

José González cancel·la el concert al festival de Porta Ferrada

SANT FELIU DE GUIXOLS

El Danseu converteix un paller de les Piles en un teatre

BARCELONA
Andreu Martín
Novel·lista i guionista de còmics

“Vaig aprendre a llegir amb la col·lecció ‘La Cua de Palla’”

Barcelona
Luz Casal
Cantant

“El més important per a un artista és la sensació de llibertat”

Barcelona
ARTS EN VIU

Caixafòrum programa una vetllada de circ a Casaramona

BARCELONA
ARQUITECTURA

‘Parlaments d’aigua’, la proposta catalana per a la Biennal d’Arquitectura

BARCELONA
ART

L’artista Refik Anadol estrena una quarta obra exclusiva per a la Casa Batlló

BARCELONA
Cultura

Primeres cinc figures de la imatgeria festiva declarades Bé Cultural d’Interès Nacional

Vilafranca del Penedès