Territori

El disc

guillem vidal

Amb la lentitud sempre a la sang

El ja octogenari Leonard Cohen reflexiona sobre la mort en un nou disc amb aires de ‘blues' i ‘gospel'

Dos anys i mig després d'Old ideas –interval de temps significativament curt per a algú que, en gairebé mig segle, ha fet només tretze àlbums d'estudi– ens arriba Popular problems, entre els discos més exquisits d'un músic que, de fet, ja fa temps que ens té més que acostumats a l'exquisidesa. Octogenari des de diumenge, Leonard Cohen formula en el disc una sèrie de reflexions que cap autor, per molt brillant que fos, podria formular sense tenir el bagatge vital del quebequès (entre les quals, naturalment, hi ha la mort). I, tot plegat, com era també el cas d'I'm your man (1988) o Ten new songs (2001), ho vesteix amb una sonoritat particular –en aquesta ocasió pianos, orgues, vents introduïts amb agulla de fil i els backing vocals habituals– que creen un ambient perfecte d'escalfor i ajuden a enaltir els versos de les nou cançons.

Popular problems destil·la aires de blues i també de gospel, en els quals una veu com la de Leonard Cohen –aquesta vegada especialment greu, fins i tot provocant que, en determinats moments, es tingui la impressió que qui canta és Tom Waits i no pas Leonard Cohen– s'hi escau de meravella. Hi ha xiuxiuejos, paraules que en boca seva sonen amb un eco especial (aquest “I saw people starving, there was murder, there was rape” d'Almost like the blues, que ens transporta directament al “I've seen the future, baby: it is murder” de The future, 1992) i moltes confessions al voltant de la foscor de l'ànima humana i les arrels jueves del cantant. “It's not because i'm old, it's not what dying does, i always liked it slow, slow is in my blood” (“No és pas perquè sigui vell, ni tampoc perquè m'estigui morint, sempre m'ha agradat fer-ho tot amb calma, la lentitud és a la meva sang”), canta Cohen en una de les confessions més reveladores del treball. “Bé, li he estat donant voltes durant quaranta anys o així”, explicava fa uns dies Cohen quan el periodista Bob Santelli preguntava per Born in chains, l'única cançó del disc que no ha escrit a quatre mans amb Patrick Leonard, veterà col·laborador de Madonna i a qui Cohen ja va reclutar per a Old ideas. “He reescrit la lletra molts molts cops per acomodar-la als canvis del meu posicionament teològic, que és molt inestable la major part del temps”, va somriure Cohen.

Un disc fet, no obstant això, molt ràpidament (amb un altre disc, segons sembla, en estat avançat de cocció) i que dura només 36 minuts, però que té aquella transcendència i perfecció dels millors treballs de Leonard Cohen. Entre els quals, indubtablement, hi ha, des d'ara mateix, Popular problems.

POPULAR PROBLEMS
Leonard Cohen
Discogràfica: Columbia
La gira interminable
Tot i que encara no hi ha cap data anunciada, la intensa activitat de Cohen als escenaris (125 concerts en la gira d'‘Old ideas', que va acabar tot just fa deu mesos) fa pensar en més concerts. “No hi ha res com cantar per a la gent”, admet.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia