Un estímul a la versió
Temporada Alta impulsa la cooperació d'autors contemporanis per adaptar clàssics i manté el torneig de dramaturgs
Josep Maria Mestres va aprofitar la versió de Patrick Marber per aixecar La Senyoreta Júlia (2012). Julio Manrique va agafar la versió de David Mamet per presentar L'hort dels cirerers (2010) i David Selvas, la mirada de Martin Crimp per presentar La gavina (2010). No és gens habitual que es compti amb els joves dramaturgs catalans per fer adaptacions de clàssics, tot i que Pau Miró ha treballat (i presenta un Terra baixa convertit en monòleg per a Lluís Homar) o va fer un desenfadat Happy hour a partir de L'oncle Vània, el 2004. També Marc Rosich va fer per a David Selvas la versió d'Hedda Gabler, estrenada el 2012 o la versió de Woyzeck de Jordi Casanovas el 2008.
Els dramaturgs es volen convertir en actors útils, més enllà de la creació dels seus propis textos. Dins de Temporada Alta es gestarà l'embrió de deu peces de clàssics, duts al món contemporani de casa, una manera de fer entendre la possibilitat de comptar amb els autors com a dramaturgs.Per Jordi Casanovas, impulsor d'aquestes jornades, les versions dels clàssics són molt interessants perquè inclouen grans històries universals, que es poden fer pròximes a l'espectador.
La setmana de la dramatúrgia, del 7 al 9 de novembre, inclou lectures de fragments dels textos per poder confrontar-ho amb el públic i sessions, adreçades a professionals, que facilitin incrementar la internacionalització dels textos (molt valorats però poc representats, encara) i per confessar estratègies creatives. A diferència del zel dels dramaturgs clàssics, Casanovas lidera una manera d'entendre el teatre molt més còmplice, i per això es van fer conèixer com a generació Facebook, perquè es consultaven els textos, sense egoisme.
Aquest any arrenca el IV Torneig de Dramatúrgia Catalana. Lluitaran Carles Mallol, Alex Mañas, Toni Gomila, Iván Morales, Daniela Feixas, Rodolf Sirera, Manuel Dueso i Roger Peña. El guanyador tindrà un sopar a Can Roca. El públic, que assisteix a les sessions i decideix qui passa a la següent eliminatòra, haurà de pagar 2 euros, però té dret a una cervesa. Els autors han escrit, per iniciativa pròpia, un text de dos personatges d'uns 45 minuts de durada. No saben quins actors el llegiran. Segons les bases, els personatges es troben durant l'obra en el moment més important de la seva vida.
LA XIFRA
Szpúnberg, amb Rovira a Colòmbia
La dificultat de tenir la complicitat de producció per fer adaptacions teatrals no ho és tant en el món de la dansa. Aquest dissabte, la coreògrafa Maria Rovira estrena amb el Fallet Folklórico de Antioquia de Colòmbia Naviste vos, una versió lliure d' Aire de Tango amb dramatúrgia de Victòria Szpúnberg. Aquesta obra de Manuel Nejia Vallejo data del 1973, un escriptor que el 1963 va guanyar el Premi Nadal amb El día señalado. Aquesta peça és un encàrrec de la Fundació Mejia Vallejo a la companyia que dirigeix Rovira des d'aquest estiu a Colòmbia. La coreografia inclou 26 ballarins i músics en directe.
Una altra referència és la d'Àngels Aymar, que va saltar a la dansa social amb projectes com el de 100 femmes, un treball que va impulsar ella mateixa i que va estrenar al Festival Grec del 2013 i que posteriorment ha ant traslladant a diferents ciutats d'arreu del món.
