lingüística
David Paloma
Som el que entonem
Busqueu tantes obres de referència com pugueu en el terreny de la llengua catalana: enlloc no trobareu una descripció dels patrons entonatius dels diferents dialectes catalans. Us hi acostareu si accediu a l'Atles interactiu de l'entonació del català (prosodia.upf.edu/ atlesentonacio), però fareu diana si consulteu l'obra que ressenyem. Deu especialistes reconeguts, setanta poblacions enquestades de tot el domini lingüístic. Potser l'únic inconvenient és el nombre d'informants, que a parer meu hauria d'haver estat més representatiu: n'hi ha només dos per població enquestada.
L'obra vol ser entenedora per al gran públic, i en general ho aconsegueix. Hi ha un glossari final, per exemple, que inclou la definició dels termes tècnics utilitzats (hi falta dendograma, map task...). S'ha tingut l'encert d'adaptar el sistema de transcripció prosòdica Catalan ToBI a un estàndard senzill, sense abreviacions ni asteriscos, i amb una línia que descriu els moviments entonatius de cada seqüència.
La part central del llibre són sis capítols, els dels sis dialectes de la llengua catalana ordenats pel nombre de parlants: central, valencià, balear, nord-occidental, septentrional i alguerès. Cada capítol té la mateixa estructura: una síntesi dels estudis publicats sobre el dialecte en qüestió i una descripció de les diferents entonacions segons les modalitats oracionals declarativa, interrogativa, imperativa i vocativa. Els tipus d'exemples són els mateixos entre els dialectes, per bé que en central cridin Maria! i en balear, Margalida!
Els capítols més interessants són potser el vuit i el nou. En aquell hi ha una presentació cartografiada i en color dels resultats dialectals per als grups de frase principals en totes les poblacions enquestades. En aquest es tracen les isoglosses prosòdiques de la llengua catalana.
Algunes conclusions fan obrir els ulls: tenim sis dialectes però cinc grups entonatius, el tortosí actua com el valencià, el septentrional (i no l'alguerès) és el dialecte prosòdicament més allunyat de la resta, etcètera. Una obra excepcional.