Vista la meravellosa Boyhood, pot sorprendre que una altra pel·lícula pogués guanyar l'Ós d'Or en l'últim Festival de Berlín. Havent vist posteriorment la guanyadora, a mi em continua sorprenent la decisió del jurat, que va preferir Black coal, thin ice a l'excepcional pel·lícula dirigida per Richard Linklater. Tanmateix, no voldria menysprear de cap manera un film potent i desassossegant amb el qual el xinès Diao Yinan proposa una nova revisió de la tradició del cinema negre. Hi ha molt d'estil en aquesta pel·lícula d'un director amb una experiència com a guionista. I també un cert pessimisme, que potser ha adquirit amb el temps, si es té present que Diao Yinan va escriure el guió de La ducha. El món que presenta és fosc, clos i hostil. L'acció té lloc en una ciutat mitjana del nord de la Xina en què, a les primeres imatges del film, apareixen trossos d'un cadàver en un camió que transporta carbó. Del cas se n'encarrega un comissari que no només no és capaç de resoldre el cas sinó que se sentirà culpable de la mort de dos policies al seu càrrec.

Passats uns anys, hi ha un crim semblant al primer. Havent abandonat la policia i convertit en guarda de seguretat, el protagonista (Liao Fan, que també va guanyar el premi al millor actor a la Berlinale) decideix investigar pel seu compte suposant que l'assassí és el mateix. És un deute pendent que assumeix amb obstinació, però amb un gran desmenjament vital. Aquest personatge, un perdedor descregut i solitari, sembla una evolució xinesa d'alguns detectius de la sèrie negra nord-americana. També hi apareix una dona enigmàtica i malenconiosa que ocupa un lloc clau en una trama amb girs narratius que desemboquen en un desenllaç prou sorprenent amb el protagonisme d'un fantasma: algú que va retornant del món dels morts.

Però, tot i que es nota que Diao Yinan és un guionista brillant i a la vegada gens convencional, la potència del film, més que amb la sorpresa narrativa, té a veure amb la seva atmosfera: la fredor silenciosa d'un paisatge nevat, on els protagonistes semblen atrapats, reforçada amb un ambient metàl·lic pesant. Aquest es relaciona amb una zona metal·lúrgica, però sintonitza amb unes relacions humanes en què la calidesa sembla impossible. Hi ha molta solitud i, per transmetre-ho, Diao Yinan fa un thriller sense recrear-se en l'acció i, en canvi, allargant els temps aparentment morts amb els quals es percep un món opressiu i una gran incomunicació. Finalment, mentre esclaten uns focs artificials, la resolució no dissipa tots els enigmes.