Un joc amb sortida a la cartellera

E ncara avui té previstes funcions El crèdit, de Jordi Galceran, a la cartellera de Barcelona, després d'haver rebentat la taquilla molts mesos a la Villarroel el curs passat. I continua explotant produccions a Madrid i Buenos Aires. Va ser la peça guanyadora del I Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta, el 2011. Va trigar un any a pujar a escena (en part per la incompatibilitat dels actors i també perquè calia donar una segona part a aquella arrencada genial de comèdia). La primera edició va ser la més prolífica en pujar a escena peces ampliades del concurs. Cristina Clemente va presentar La nostra Champions particular (2012), també Pere Riera va fer fortuna amb Red Pontiac (2012) i, fins i tot, Guillem Clua va aconseguir situar la seva comèdia romàntica sobre dos homosexuals ben antagònics a l'Espai Lliure (Smiley, 2012). La segona edició va baixar notablement, el salt a la cartellera. De fet, només Losers, de Marta Buchaca (finalista), va fer temporada el curs passat a la Villarroel. Jordi Casanovas insinuava fa uns dies col·loquialment que ara que David Plana s'ha enretirat dels guions de televisió hi pot haver una oportunitat perquè l'obra guanyadora de la segona edició, La casa del bosc, tingui vida professional. Per ara, tampoc sembla que hi hagi temporada concreta de les obres finalistes del 2013. Jordi Oriol va vèncer amb Muda muda, davant de la comèdia de Paco Mir, I deien que plovia. Tot i que el Torneig de Dramatúrgia no era més que un joc(en cap moment s'havia proposat que cap peça pugés a escena) , el cert és que ara ja s'hi confia. Salvador Sunyer aventura que en aquests moments hi ha dos projectes que es poden concretar a l'escenari i un tercer al cinema. Els punys d'aquests púgils continuen, doncs, ben amunt.

Per Jordi Casanovas, que en la tercera edició va deixar de presentar per poder aspirar al premi del sopar d'El Celler de Can Roca sense sort (diu ben relaxat), la lectura ha estat una sorpresa perquè ha descobert una afició entre el públic (molts d'ells no van habitualment al teatre) i entre els actors que han descobert l'interès pels mons dels dramaturgs catalans. Enguany els púgils són Carles Mallol, Àlex Mañas, Toni Gomila, Iván Morales, Daniela Feixas, Rodolf Sirera, Manel Dueso i Roger Peña.

Els autors van a més i també s'autoassignen com a adaptadors de clàssics: Wedekind (David Plana), Goethe (Guillem Clua), Priestley (Cristina Clemente), Shakespeare (Jordi Casanovas i Marta Buchaca), Osbourne (Llàtzer Garcia), Miller (Marc Angelet), Ibsen (Marc Rosich) i Molière (Marília Samper) són els punts de partida.