Concert deliciós

Interessantíssima vetllada musical la que ens va oferir Antoni Ros Marbà al capdavant d'una orquestra creada expressament per a l'ocasió, i que hauria de tenir continuïtat, en el darrer dels concerts de la XVII Schubertíada de Vilabertran.

Van començar el concert amb la versió per a orquestra de la fantasia per a quartet de corda Vistes al mar (1920), d'Eduard Toldrà.

L'obra, inspirada en versos de Joan Maragall, va rebre el premi Rabell de composició i va ser estrenada pel Quartet Renaixement, del qual el mateix Toldrà era el primer violí, al Palau de la Música Catalana, el 31 de maig de 1921.

Tal com escriu el crític Javier Pérez Sanz, «poques músiques del seu temps, o de qualsevol època, han sabut evocar amb tant d'encant la llum mediterrània com ho fan les delicioses Vistes al mar, tant en la seva redacció original com en la transcripció orquestral firmada pel mateix compositor. En els seus tres moviments, allegro con brio, lento i molto vivace, es respira el paisatge, l'alè poètic de Maragall.»

En la versió que en van oferir Ros Marbà i l'orquestra de cambra de la Schubertíada es va veure reflectida aquesta lluminositat mediterrània i els joves musics van conferir a l'obra una frescor i una expressivitat que s'ajustava a les exigències de l'obra. Una expressivitat que va arribar al seu punt màxim en l'evocador i sensible «Nocturn» del segon moviment, en el qual es van sentir amb transparència els diferents plans sonors, sense que això comportés una renúncia a la càrrega emotiva d'aquesta entranyable partitura.

El programa va continuar amb l'Ofertori núm. 3, Salve regina, en la major, per a soprano i cordes, D676 de Franz Schubert, en el qual, en substitució de la cantant sueca Malin Christensson, la soprano catalana Susanna Puig va oferir una bonica interpretació de l'obra i va desplegar una veu clara i equilibrada en tots els registres.

A la segona part es va interpretar l'obra Verklärte Nacht Op. 4 d'Arnold Schönberg. Escrita el 1899 per a sextet de corda i adaptada per a orquestra de cambra pel mateix compositor el 1917, amb una revisió el 1943 en la versió, Verklärte Nacht (nit transfigurada) participa ja d'aquest inevitable halo de modernitat, misteri i escàndol que serà el factor comú de totes les produccions de Schönberg. Verklärte Nacht és música de programa, en el sentit que respon a una inspiració extramusical de caire literari; concretament es basa en el poema «Zwei menschen» (dos éssers), del poeta modernista alemany Richard Dehmel. En aquesta composició, que està formada per cinc moviments enllaçats entre ells, Schönberg parteix d'una estètica inequívocament wagneriana, derivada directament del Tristan und Isolde. La carència de forma concreta i el llenguatge ple de cromatismes i sense desenvolupaments netament identificables, fan que Verklärte Nacht sigui una obra de difícil execució, en què els intèrprets han de saber trobar, en el seu riquíssim contrapunt, els espais per fer sorgir les melodies i els colors que s'hi amaguen. Espais que van mostrar amb claredat els membres de l'orquestra que, sempre atents a les indicacions detallistes de Ros Marbà, van saber transmetre l'esperit d'aquesta primerenca obra del compositor vienès.