Santiago Segura. ENTREVISTA
, director i actor de cinema. Bernat Salvà
“Els pobles tenen dret a decidir sobre el seu futur”
No ho diu Torrente, ho diu Santiago Segura. L'actor i director, que avui estrena Torrente 5: Operación Eurovegas, no té res a veure amb l'expolicia feixista, brut, masclista i racista que protagonitza el film. Ja ho va deixar clar abans-d'ahir, a la roda de premsa de presentació de Torrente 5 a Barcelona: “Amb la legalitat de la consulta no m'hi fico, perquè no en tinc ni idea. Però als anys seixanta els negres als Estats Units estaven obligats a seure al final de l'autobús, les lleis també són per canviar-les. Els catalans no són bitxos rars, volen el mateix que qualsevol: que no els fregeixen a impostos, una bona educació per als seus fills i coses d'aquestes.” Torrente 5 arriba avui als cinemes amb Alec Baldwin com a fitxatge estrella i un munt de cares conegudes al repartiment.
Més enllà de l'humor, la pel·lícula dibuixa un panorama depriment, pessimista, d'Espanya. Pensa que les coses van en aquesta direcció?
Pot ser que sigui una pel·lícula pessimista en la qual la gent es passa una hora i mitja rient. No puc evitar caure en l'humor negre. Quan vaig veure El pisito de Marco Ferreri vaig pensar que era la comèdia més trista que havia vist mai; de fet, només José Luis López Vázquez aconseguia arrencar el somriure enmig d'aquell panorama desolador. Pel que fa al futur d'Espanya, desitjo el millor... I temo el pitjor... Però no penso que la pel·lícula es pugui qualificar de pessimista, considerant que la gent surt del cinema amb un gran somriure.
Hi ha algunes bromes sobre els catalans i l'independentisme. Creu que cal més humor sobre aquest tema, a Catalunya i a Espanya?
Fa més falta l'humor en tot. Tot millora amb humor, no s'arregla, però millora. Hi ha humor i bromes amb el tema secessionista a la pel·lícula, però per res em semblen coses que haguem de prendre a broma. Els pobles tenen dret a decidir sobre el seu futur.
La cinquena part és més d'aventures i sembla influenciada pels còmics de Bruguera i per films com ‘Oceans eleven' o ‘La quadrilla dels onze'.
Quins criteris han prevalgut al càsting? Fidelitat a la sèrie? Amistat i confiança per demanar un cameo? Reunir gent populars i excèntrica?
Doncs tot això i més, però bàsicament això. Gent que em faci gràcia, que és important per a una comèdia, i que tingui vis còmica. Al final és veritat que reuneixo grups humans bastant curiosos, és molt curiós observar Jesulín interactuant amb Alec Baldwin.
