novel·la
mercè ubach
Plat fort de la indústria ‘crossover'
No sé si té relació amb el fet que J.K. Rowling estigui en hores baixes, però a la creadora de Harry Potter li ha sortit una altra competidora. L'editorial Océano es fa ressò, en castellà i català, d'un enèsim intent de desbancar Harry Potter recorrent a les mateixes armes: la bruixeria. Qui sap si algú hi trobarà més d'una coincidència, o més de dues. Casualitat, inspiració o plagi, això no altera la bondat intrínseca d'aquesta opera prima. O la maldat, que d'això es tracta, de bons i dolents.
Al text de la contracoberta llegim: “En Nathan sap que és un intrús al món on viu. Un món dividit entre les bruixes i els bruixots blancs, que representen el bé, i les bruixes i els bruixots negres, que encarnen el mal.” Aquí trobem el primer problema del llibre: el maniqueisme, potser pedagògicament admissible en els llibres infantils, ja més difícil d'empassar en els llibres adreçats a lectors adolescents.
El plantejament dicotòmic solca tot el llibre: en Nathan, el protagonista, té la germana dolenta (la Jessica) i el germà bo (l'Arran); el món està dividit entre éssers màgics (bruixes i bruixots) i no màgics (els fains); les bruixes i els bruixots es divideixen en dues dobles categories: segons la bondat (blancs i negres) i segons l'edat (abans dels 17 ets whet, i després del ritu de pas, adult de ple dret).
I com que el món no és perfecte, hi ha les barreges: els fills de mags i fains són els codis mestissos, i els descendents de blancs i negres són els bruixots codi mixt. Aquest segon és el cas del nostre protagonista.
En efecte, tal com continua dient la contraportada, “en Nathan és tan blanc com negre... Ara, haurà de decidir quin costat seu és més fort, el blanc o el fosc...” Aquí rau la gràcia del llibre com a novel·la d'iniciació, com a educació sentimental: en un món escindit, l'heroi es pregunta a quin bàndol pertany, és a dir, qui és ell, perquè se sobreentén que la identitat sempre és social, grupal.
Crítiques socials evidents
La crítica a la xenofòbia i a la supremacia de l'home blanc es fa evident encara per a qui no ho vulgui, per a aquell que només estigui pendent de la peripècia de l'heroi, que en el seu camí cap a la maduresa coneix l'amor (amor prohibit, perquè l'Annalise és filla d'un alt càrrec del Consell de Bruixes i Bruixots Blancs, la màxima autoritat en la matèria, un ens autoritari, repressor, de mètodes brutals), també coneix l'amistat, descobreix el seu do (cada bruixot en té un d'especial, que el singularitza dins el grup), coneix la pèrdua de la llibertat (la part de la gàbia és el millor del llibre, i en això es basa la publicitat d'aquest títol) i descobreix món, mentre busca el seu pare (el bruixot negre evadit, examant de la seva mare, una dona casada, blanca, morta fa anys)...
Al final de tot, la contracoberta encara adverteix: “Trilogia Una vida oculta”. Si admetem que hem deixat enrere el segle XIX i les novel·les per entregues, és a dir, si demanem a cada novel·la que expliqui una història completa, El costat fosc ens decebrà, perquè arriba al final amb tantes preguntes sense resposta, amb tantes coses per lligar, que per força el lector sent que el llibre no dóna el que promet.
Parlo de l'argument, que potser els dos següents llibres arrodoniran. L'estil i l'ambició literària ja són figues d'un altre paner.
