Opinió

etcètera

david paloma

Treballs de màster

S
Sabé excel·leix en la recopilació de tècniques per marcar les incorreccions d'un text, també en l'exposició de tècniques per ensenyar a redactar
De tractats de barbarismes, n'hi haurà, fins i tot després del 9-N

Aquesta setmana s'han defensat dos treballs de fi de màster (propi) a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. Per la seva qualitat, i per la relació directa amb la llengua, en subratllo uns pocs aspectes. El primer treball és Corregir per ensenyar a redactar a secundària, de Maria Sabé Martínez. L'autora parteix de la idea que la correcció lingüística dels professors ajuda a millorar els textos dels alumnes, tot i que subratlla que hi ha professors que es qüestionen si aquesta pràctica, que els xucla moltes hores, té sentit. Sabé parteix d'una extensa bibliografia sobre la qüestió (Cassany, Milian, Sanmartí...) i fa, com a mínim, les constatacions següents: la correcció té sentit per ensenyar i per aprendre; hi ha una varietat de pràctiques docents, sovint invisibles i, a més a més, aïllades; van emergint bons estudis relacionats amb la didàctica de la llengua, però també amb la predisposició de l'alumne per aprendre. Sabé excel·leix en la recopilació de tècniques per marcar les incorreccions d'un text, també en l'exposició de tècniques per ensenyar a redactar, així com en l'assentament de pràctiques per a la motivació d'alumnes i professors. És una recerca meritòria.

L'altre treball es titula Els reculls de barbarismes des del 1983 fins al 2013, d'Elsa Álvarez Forges, i no és menys interessant. De tractats de barbarismes, n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà, fins i tot després del 9-N, però d'estudis sobre els reculls de barbarismes, en corren menys. Álvarez assenyala que el seu treball vol copsar l'evolució d'aquests tractats i “d'altres textos afins” durant els darrers trenta anys. Els textos afins provenen, sobretot, de la literatura periodística que ja fa temps que s'ocupa de la qualitat i de la genuïnitat de la llengua catalana. L'autora estableix tres etapes en aquest període i redefineix el concepte recull de barbarismes d'acord amb la nova dinàmica de comunicació. A més, presenta cadascun d'aquests reculls i en compara tres, un per període, a fons.

És el que tenen els estudis de màster (propi): també aprofundeixen en el coneixement, si és que algú en dubta.

k

L'apunt
Montserrat Sendra i Francesc Xavier Vila van presentar fa un any un article en el Congrés de Pompeu Fabra, a Tarragona, amb un títol molt eloqüent: La difusió explícita de la normativa: vies i estratègies en la societat de la informació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TEATRE

La Sala Beckett s’abona a la comèdia àcida

BARCELONA
Música

Marc Lloret: “El sector musical català s’ha rejovenit a l’escenari i a les oficines”

VIC
MÚSICA

Un Festival de Jazz amb Rita, Andrea, Sílvia... i tota una “corrua de mestres”

BARCELONA
PREMIS LITERARIS DE GIRONA

Un Bertrana per als temibles almogàvers

Girona
nomenaments

L’arxiver i historiador Joaquim Borràs, nou director general del Patrimoni Cultural

barcelona

‘L’estaca’ de Lluís Llach, primer títol de la col·lecció Enderrock Llibres

BARCELONA
Cultura

Mor l’escriptor libanès Elias Khoury, defensor del poble palestí

TEATRE

El Teatre del Raval tanca una programació escènica de 17 anys

BARCELONA

La Marfà acull una residència dels músics Oriol Marès i Talal Fayad

GIRONA