etcètera
david paloma
Treballs de màster
Aquesta setmana s'han defensat dos treballs de fi de màster (propi) a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. Per la seva qualitat, i per la relació directa amb la llengua, en subratllo uns pocs aspectes. El primer treball és Corregir per ensenyar a redactar a secundària, de Maria Sabé Martínez. L'autora parteix de la idea que la correcció lingüística dels professors ajuda a millorar els textos dels alumnes, tot i que subratlla que hi ha professors que es qüestionen si aquesta pràctica, que els xucla moltes hores, té sentit. Sabé parteix d'una extensa bibliografia sobre la qüestió (Cassany, Milian, Sanmartí...) i fa, com a mínim, les constatacions següents: la correcció té sentit per ensenyar i per aprendre; hi ha una varietat de pràctiques docents, sovint invisibles i, a més a més, aïllades; van emergint bons estudis relacionats amb la didàctica de la llengua, però també amb la predisposició de l'alumne per aprendre. Sabé excel·leix en la recopilació de tècniques per marcar les incorreccions d'un text, també en l'exposició de tècniques per ensenyar a redactar, així com en l'assentament de pràctiques per a la motivació d'alumnes i professors. És una recerca meritòria.
L'altre treball es titula Els reculls de barbarismes des del 1983 fins al 2013, d'Elsa Álvarez Forges, i no és menys interessant. De tractats de barbarismes, n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà, fins i tot després del 9-N, però d'estudis sobre els reculls de barbarismes, en corren menys. Álvarez assenyala que el seu treball vol copsar l'evolució d'aquests tractats i “d'altres textos afins” durant els darrers trenta anys. Els textos afins provenen, sobretot, de la literatura periodística que ja fa temps que s'ocupa de la qualitat i de la genuïnitat de la llengua catalana. L'autora estableix tres etapes en aquest període i redefineix el concepte recull de barbarismes d'acord amb la nova dinàmica de comunicació. A més, presenta cadascun d'aquests reculls i en compara tres, un per període, a fons.
És el que tenen els estudis de màster (propi): també aprofundeixen en el coneixement, si és que algú en dubta.