L'àpat caníbal de Mariaelena Roqué

M ariaelena Roqué, una artista i escenògrafa catalanoveneçolana, que actualment viu a les Cases d'Alcanar, va ser cofundadora de la companyia Carles Santos, i ha estat durant anys la responsable del vestuari i l'escenografia d'aquest músic i compositor. Una mostra de les escultures vestit i altres elements escènics creats per Roqué en els darrers quaranta anys es poden veure ara a Lo Pati, el centre d'art de les Terres de l'Ebre. El muntatge reuneix escultures, vestits, textos, fotos i objectes diversos; uns elements escènics que s'han pogut veure en algunes de les òperes, teatres i museus més importants del món, a més d'altres peces que ha creat per a l'ocasió. A les peces de fa més anys, l'artista ara els vol donar una “nova vida”, com per exemple als espectaculars vestits inquisidors que es van fer servir a L'adéu a Lucrècia Borja o els d'Asdrúbila. També introdueix referències a la deessa pagana veneçolana Maria Lionza i crea una nova icona, la Cranka, recuperant en part el vestuari que va idear per a les Quinquennals d'Alcanar del 2009, inspirant-se en la Verge del Remei.

Sota l'impactant títol d'Àpat Kaníbal, la mostra és una instal·lació activa, amb una obra “molt visual i poètica que naix des de la veu femenina, nua i caníbal”, segons apunten els organitzadors. S'estructura en tres grans espais que són alhora tres grans instal·lacions que inclouen fotografies i projeccions audiovisuals. Totes giren al voltant de la figura de la dona i la seua situació “en un món tradicionalment controlat i dominat pels homes”. La mateixa artista, des d'una gran pantalla, fa un crit contra la submissió de la dona. És en un d'aquests espais que hi presenta els vestits dels Borja. “Vaig començar a idear aquesta instal·lació quan s'estava gestant la nova llei de l'avortament, que per sort no ha tirat endavant”, va explicar Roqué, que hi va afegir: “Em preocupa que a l'individu no el deixin ser fort ni lliure.”

En un altre dels espais hi té instal·lat un gran cargol de fibra de vidre, de més de dos metres, que va crear per a l'òpera Sama-Samaruck-Suck-Suck estrenada el 2006 a París. Al centre d'art ebrenc, però, envolta l'animal de canyes, en un intent de representar el paisatge del Delta –actualment tan afectat per la plaga del cargol poma–, i també hi apareixen escampades peces de roba interior i sabates de taló. Una instal·lació, va explicar, amb la qual pretén fer un paral·lelisme entre les putes de la carretera i el cargol poma.

Roqué introdueix en cadascun dels àmbits de l'exposició alguns elements simbòlics del catolicisme i del paganisme. Vestits, mitres, crucifixos o imatges de deesses paganes es fusionen amb les instal·lacions audiovisuals. Dona i religió són dues de les constants de la instal·lació

Nascuda a Veneçuela de mare madrilenya i pare català, durant la dècada dels anys 70 va estar treballant en arts escèniques i visuals, cinema experimental, dansa, teatre i música contemporània. A mitjan anys 80 va fixar la seva residència a l'Estat espanyol, on va ser cofundadora de la Companyia Carles Santos. Durant aquests anys va dissenyar els espectacles musicals escènics que es van representar en escenaris com l'Òpera de Sydney o el Hebbel-Theater de Berlín. El 2006 va presentar Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos al Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, i des de llavors ha compaginat les instal·lacions i exposicions en centres d'art, escoles de teatre o museus tèxtils amb l'activitat docent i les accions visuals.