Llibres

poesia

d. sam abrams

L'entusiasme del poeta-crític

T.S. Eliot va dictaminar que hi havia quatre categories de crítics:  professionals, acadèmics, poetes i entusiastes.  A Neu, fang, rosada, constel·lació, un recull de 26 de la infinitat de textos redactats per divulgar l'obra de Joan Vinyoli al llarg del 2014, bellament editat per Francesc Mestres a El Cep i la Nansa, Jordi Llavina ha actuat decididament com a poeta-crític i crític entusiasta.  La pura veritat és que Llavina ha pres el seu comissariat al capdavant de l'Any Vinyoli com una croada personal en favor de la producció del gran poeta.  Neu, fang, rosada, constel·lació és la destil·lació final de l'empenta imparable de Llavina per escampar la bona nova de Vinyoli per terra, mar i aire del territori.  A més, Llavina ha provat tots els formats i suports imaginables –articles d'opinió, crítiques, glosses, conferències, pròlegs, cartes imaginàries– per persuadir i convèncer el públic general de la vàlua del seu poeta.

Llavina utilitza totes les eines a la seva disposició per explicar i defensar Vinyoli. Utilitza el factor humà de la seva experiència de tres dècades de lectura aprofundida de Vinyoli.  També utilitza totes les vies de coneixement al seu abast:  idees, arguments, confessions, impressions, records, intuïcions... Recrea el context cultural i social que fa de rerefons de la producció vinyoliana. Dibuixa el perfil de la personalitat de Vinyoli, destacant-ne la seva dedicació infrangible a la poesia. Comenta i explica certs poemes. Destria els grans temes del poeta, com ara la condició humana, la vida moral, l'amor, el desig, el temps, el somni, la transcendència, la reflexió filosòfica, l'autoreflexió... Posa en relleu aspectes formals com la força metafòrica o la creativitat lingüística. Revela algunes influències literàries que van pesar en la formació de Vinyoli. Proposa un cànon dels seus poemes. Demostra l'actualitat innegable de l'obra. Descobreix deutes que poetes com Juan Luis Panero i Feliu Formosa tenen amb Vinyoli. Ressegueix la recepció de l'obra vinyoliana. Aventura certs paral·lelismes enriquidors com la vinculació entre els autoretrats de Vinyoli i els retrats de Lucian Freud. Recluta el savi Valentí Puig com a prologuista i valedor.

Pel meu gust només he trobat a faltar dues coses al llibre. La supressió de les repeticions que detreuen de la força transversal del text. Una defensa més ardida del bagatge intel·lectual, cultural i literari de Vinyoli. Per exemple, la tan citada metàfora “fang i robins” és directament deutora d'Eliot:  “all i safirs en el fang”. 

A la Nota de l'autor que clou el volum, un captatio benevolentiae en tota regla, Llavina expressa obertament el seu objectiu: “Voldria que el llibre contribuís a fer entrar el lector verge de Vinyoli en el domini màgic de la seva obra [...] i que ja s'hi quedés per sempre.” Estic segur que el llibre aconseguirà, si més no en part, el seu propòsit perquè el grau de convenciment és ben alt.

Neu, fang, rosada, constel·lació.  Articles, treballs, apunts sobre la poesia de Joan Vinyoli
Jordi Llavina
Editorial: El Cep i la Nansa Vilanova i la Geltrú, 2014 Pàgines: 162 Euros: 17 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.