història
d. sam abrams
Barcelona, Any Zero
Fins ara, una de les llacunes més doloroses de la historiografia catalana moderna era l'estudi de l'ocupació franquista de Barcelona, a partir del 26 de gener del 1939, i els primers anys de la duríssima postguerra, entre el 1940 i el 1944, quan la Segona Guerra Mundial va començar a girar en contra de les Potències de l'Eix.
El panorama va començar a canviar, sobretot, a partir de la commemoració del 60è aniversari de la fi de la Guerra Civil, el 1999, amb una sèrie d'exposicions, cicles de conferències, articles a diaris i revistes i publicacions de llibres i catàlegs. L'altra data significativa és aquest mateix 2014 i el recordatori del 75è aniversari de l'acabament de la guerra, data que ha representat un renovat impuls per a l'estudi d'aquella època tan fosca.
La dedicació dels historiadors ha donat el seu fruit en la publicació de dues grans obres, destinades a convertir-se en referents indispensables: els quatre volums de Diari d'una ocupació, sota la direcció del catedràtic Joan Vilarroya, publicats per El Punt Avui, i l'extensa monografia Barcelona en postguerra 1939-1945, sota la direcció de la professora Eulàlia Pérez i Vallverdú.
Barcelona en postguerra 1939-1945 va arrencar d'un projecte d'investigació del 2009, que es va anar ampliant fins convertir-se en un ambiciós conjunt de cinc exposicions i la magnífica monografia que ara comentem, que fa la funció de resum de tot l'esforç sostingut al llarg del temps. El llibre té moltíssimes virtuts, començant pel fet que és el resultat final d'una investigació laboriosa i curosa, que no mostra cap signe d'improvisació, pressa o descurança.
Impressionant abundància de dades
És una obra clara, ben escrita, ben estructurada, profusament il·lustrada i carregada d'informació. L'abundància de dades impressiona encara més si tenim en compte que és un terreny històric poc freqüentat. Barcelona en postguerra 1939-1945 es va desplegant i ordenant a partir de certs temes que serveixen d'eixos vertebradors, com ara els darrers intents de resistència; la campanya d'ocupació militar de la ciutat; el desmantellament sense concessions de la Catalunya republicana, laica, democràtica i catalanista; la reconstrucció i la nova administració de la ciutat; la creació i implantació d'un nou sistema de valors i d'una nova cultura; i la posterior projecció nacional i internacional de la ciutat reconduïda i remodelada de dalt a baix. En definitiva, estem davant d'un llibre exhaustiu que aprofundeix en el coneixement d'una època, torno a insistir, molt poc coneguda. Emergeixes de la lectura del llibre amb una idea clara i matisada d'aquell interludi dramàtic i tràgic d'un lustre.
Els autors dels textos del llibre –la directora de l'edició, Mireia Capdevila i Candell, Aram Monfort i Coll i Francesc Vilanova i Vila-Abadal– han treballat de valent per escriure unes pàgines que tenen una voluntat d'estil, precisió i síntesi. A més, els autors mostren una actitud de gran respecte perquè exposen els fets i no intenten manipular els lectors sinó que deixen un marge saludable a la comprensió i interpretació personal. I les il·lustracions estan molt ben triades i exposades, gràcies al disseny encertat, per acompanyar i enriquir la lectura dels textos.
Barcelona en postguerra 1939-1945 és un llibre dur però il·luminador i absolutament necessari. Una lectura atenta del llibre revelarà que aquella època no és un capítol tancat sinó, malauradament, en molts aspectes, potser massa, una possibilitat latent.
